Portem uns anys que la política està capgirada. Arreu del món avancen amb més o menys ímpetu opcions que jo, des de la meua ignorant candidesa, creia superades. A mi em van educar en la fe en lo progrés, no només tecnològic i material, sinó sobretot moral, que és lo més important. La meua generació…
Valents o beneits… tan difícil és ser pacifista? A priori no hauria de ser-ho, atès que sembla l’actitud lògica si es vol evitar la mort i la destrucció
Potser hi ha algú caminant per la fosca, o potser n’hi ha molts, que la fosca és ben gran. Els que caminen veuen de lluny el rectangle de llum de la meua pantalla. Ja no són tan lluny, de fet: han baixat del bosc i dels bancals segats, han creuat el barranc i són ací mateix, sota la barana, fascinats per la claror esblaimada que m’il·lumina el rostre
Sempre intento evitar la paraula que titula aquest article. Em sembla massa forta, irreversible, dolorosa. En el seu lloc hi poso animadversió, rancúnia, aversió… segurament són igualment dures, però no les trobo tan esmolades. L’odi és un sentiment que no té marxa enrere, que amarga la vida de qui l’experimenta i contamina tot el seu…
L’altre dia em trobava explicant a la meua filla adolescent per què hi havia col·lectius que no estaven d’acord amb la generosa donació d’Amancio Ortega als hospitals. Per casa també hi ha passat l’espectre del càncer i ens és un tema sensible. Per tant, la iniciativa de l’amo d’Inditex li semblava fantàstica, i les protestes…
A voltes penso en els mons desapareguts. No parlo de planetes engolits per forats negres, sinó de les quotidianitats aquestes que de sobte, un dia qualsevol, ja no hi són. Quan era jove em feia l’efecte que la meua realitat era la definitiva. La cultura agrària dels avis o la societat mecanitzada dels pares, per…
«Aviat celebrarem els dos-cents aniversari del triomf de la raó i la destrucció de l’obscurantisme. Napoleó Bonaparte va establir a la Península, igual que a la resta de l’Europa occidental, les bases del progrés que van convertir la nostra Espanya en una societat racional i moderna. I tot només a canvi d’integrar-nos dins la república…
Jo, com tothom, vaig tenir un avi matern i un de patern. El seu paper a la guerra civil va ser ben divers. El pare del meu pare va anar a lluitar voluntari per defensar la República. El pare de la meua mare, en canvi, no va fer la guerra.
Quan va morir el dictador —al llit i amb tot ben lligat— nosaltres entràvem a l’adolescència. Espanya, malgrat l’enrenou de sabres de la transició, va començar a progressar lentament cap a les llibertats.
Els xenoglosofòbics (que sovint ignoren que ho són) no entenen les llengües com una riquesa, sinó com una nosa. Uns aliats poc recomanables si el que volem és la pervivència de la nostra manera de denominar —i per tant concebre— el món.
L’etimologia és l’estudi de l’origen i evolució de les paraules. És una disciplina molt útil per a entendre el món que ens envolta, atès que el llenguatge és la representació de la realitat en tots els seus aspectes, des de l’objecte més banal al sentiment més complex.
Ja em disculparan, però no em veig amb cor d’escriure sobre res relacionat amb l’actualitat. Estic de vacances mentals —que no laborals—, desconnectat d’unes notícies cada volta més allunyades de la realitat que jo conec. Sé que els lectors d’aquest mitjà valent busquem (jo el primer) anàlisis i opinions que ens ajudin a entendre el…
La meua incompetència per la mecànica és absoluta. Secretament, però, penso que si m’hagués hagut de guanyar la vida collant cargols o soldant cables elèctrics, ho hauria fet amb dignitat. M’ho fan sospitar els anys que vaig fer d’esmolet sota el mestratge de mon pare. (Retornar de manera duradora el tall a qualsevol estri no…
Recordo la primera vegada que algú em va preguntar per una cosa anomenada ‘xarxes socials’. No em veig capaç d’esbrinar-ne la data, o sigui que ho deixarem en què fa uns quants anys (en tecnologia, «uns quants anys», per pocs que siguin, solen ser una eternitat). Vaig dubtar sobre el significat real del concepte. En…
Fa poc, en un article sobre les teories que calculen la possibilitat que hi hagi planetes habitats a la nostra galàxia, em vaig topar amb un curiós principi de la filosofia científica: el principi de mediocritat. La meua ignorància sobre el món de l’astrofísica i l’astronomia —al qual m’atanso només per pura curiositat literària— em…
«Lo pagès il·lustrat» era el model masculí que ho petava entre algunes de les meues amigues de joventut (parlo de la segona meitat dels 80). Si havies crescut en un poble i estudiaves gràcies als bancals d’oliveres o el ramat d’ovelles de la família, tenies tots els números per ser el més desitjat.
És temps de banderes. Vaig per Alcanyís i n’hi ha unes quantes, Saragossa n’és ple, i quan vaig cap a llevant, molts pobles de Catalunya en llueixen en rotondes i balcons. La bandera és un símbol que aixopluga un col·lectiu de persones unides per una qüestió legal, de sentiments, per interessos, per territori… o per…
Fa poc vaig assistir a la taula rodona “Dones enfront de la despoblació” que es va celebrar al nostre poble —Torredarques, 81 habitants— organitzada pel consell comarcal del Matarranya
Com a pare de dues filles, fa temps que tinc curiositat per esbrinar per què tantes dones musulmanes que viuen aquí es cobreixen amb el hijab, mentre els homes van vestits a la manera occidental
No m’agrada parlar de la política catalana per diverses raons. Els meus anys barcelonins ja són molt lluny i el país d’ara té poc a veure amb el de fa un quart de segle. A més, la meua perspectiva està distorsionada per afectes i desafectes, per la qual cosa no em sento autoritzat a opinar-ne…
Fa uns dies, vam reunir un grapat d’antics masovers del terme de Torredarques per a què ens expliquessin els jocs i comèdies que es representaven als bureos. Vaig xalar de valent tot escoltant el català tan ric que empraven.
Sembla que un satèl·lit de Saturn, Enceladus, reuneix les condicions per a albergar alguna forma de vida. Cada volta que llegeixo una notícia com aquesta, s’apodera de mi un engrescament insòlit.
No sé a casa vostra, però a la nostra, per Nadal, s’acumulen com per art de màgia un feix de participacions de loteria. Fins i tot, entre les butlletes multicolors, hi treu el nas algun dècim autèntic, comprat sense vergonya en una administració oficial.