CARLES TERÈS

CARLES TERÈS

Sant Martí de Provençals/Alcanyís. Dissenyador gràfic d’ofici, columnista per expansió i escriptor per vocació. Franjolí de pàtria (pares), fília (filles) i estatge.
Invasions roca

Una boda i molts funerals

.És llei de vida que, com més gran et fas, a més funerals el toca assistir. Es mor la generació dels pares, la dels germans grans, i també, ai las, la pròpia. La vida és un arbre que es desfulla en arribar el fred. Ara cauen les fulles més antigues o febles, després unes altres, i finalment es desprèn la darrera, que ets tu. Quan va faltar ma iaia, la primavera de l’any 1992, jo encara vivia a Barcelona. La vam enterrar a Queretes, on havia nascut, viscut la major part de la seua vida i, finalment, mort. Recordo que, …

Invasions roca

De pisos i bars

.«¿Vives en Torre de Arcas? Son los amos de medio Alcañiz... y de este local!». Això em van dir, entre rialles, en una de les primeres visites a la recerca de clients que vaig fer per Alcanyís. Qualsevol que ho sentís, pensaria que Torredarques era una mena de Pedralbes o La Moraleja. En canvi, jo que hi vivia -que hi visc encara-, sabia que no era més que un grapat de cases sense rastre d’opulència, present o passada. Per exemple, l’aigua corrent no va arribar a les cases fins l’any 1977. L’obra es va poder fer gràcies a que tothom …

Invasions roca

Tertúlies aragoneses

Lo proppassat dissabte 24 de febrer, es va celebrar a Mequinensa un acte per commemorar el 40è aniversari de la Declaració de Mequinensa. L’esdeveniment va agafar gran volada a causa de la situació política actual al nostre país, on perilla fins i tot lo més bàsic, lo reconeixement de l’existència de les llengües que parlem desenes de milers d’aragonesos: lo català i l’aragonès. Lo dilluns següent, vaig escoltar les tertúlies de cada matí, encuriosit per saber què en dirien los analistes nostrats d’un tema tan flagrant. A les 8, La Rebotica de la SER, i mitja hora més tard la …

Invasions roca

Celobert

Aquesta paraula em va captivar des què la vaig sentir per primer cop. Als dos pisets on havia crescut, no n’hi havia, de celoberts. Eren edificis de barris nous i precaris, construccions estretes que es dreçaven en una quadrícula incipient. I és que les paraules que no formen part de la nostra quotidianitat sovint romanen desconegudes. Recordo, per exemple, una conversa que teníem a la feina. Vaig esmentar que algú havia perdut bous i esquelles. "Què són, esquelles?" va preguntar-me una companya argentina que parlava un català impecable. En mirar els altres, gent de Barcelona de tota la vida, em …

Invasions roca

Feina feta, no destorba

Estos dies llegeixo i sento (a voltes fins i tot escolto) notícies sobre un inici de descomposició d’eixe partit amb nom de diccionari. Lo nom ja és una paradoxa, perquè anomenar-se ‘veu’ quan el que es vol és tapar la boca dels diferents —també i sobretot dels compatriotes que parlen altres idiomes—, és com a mínim grotesc. Però suposo que va en la línia de l’apropiació de la paraula ‘llibertat’ per part dels enemics dels drets dels més desafavorits. La tendència hauria de posar una mica de llum en el meu ànim, ja que si Vox perd embranzida, ens quedarà …

Invasions roca

Ai, les minories!

El tema de les minories m’ocupa i em preocupa. Fa poc vaig veure l’excel·lent sèrie Mrs. America (FX-HBO) on s’explica l’evolució del feminisme als EUA la dècada de 1970. La sèrie és molt bona perquè retrata no només l’activisme feminista d’aquell temps i país, sinó les confrontacions entre les maneres d’exercir-lo: possibilistes, «radicals», racialitzades, lesbianes... I, enfront, el poderós moviment conservador, liderat per la intel·ligent Phyllis Schlafly, per evitar la ratificació de l’Esmena d’Igualtat de Drets (ERA). Mentre la veia, em costava d’entendre com era possible que tantes dones estiguessin en contra de la igualtat de drets amb els mascles. …

Invasions roca

Cendra

Al ‘mur’ d’una xarxa social m’hi apareixen de vegades les imatges promocionals d’una zona del ponent aragonès, fronterera amb Sòria o Guadalajara. Un dia hi vaig veure la foto d’un poble que em va captivar: un grapat de cases que s’endinsaven en la clivella sinuosa d’un barranc, amb lo campanar de l’església precedint-les com un guia amb lo braç alçat per a què ningú no es perdi. Los tossals arrodonits de l’entorn estaven clapejats de matolls d’aparença aspra i aromàtica. La imatge era d’una bellesa feréstega; suggeria una vida simple, diàfana, estimulant. En veure aquell poble, em van agafar unes …

Invasions roca

Dia de la Llengua M

Per estes dates se celebra el Dia de la Llengua Materna. Aquí a Aragó se centra bàsicament en les anomenades llengües patrimonials, és a dir, les que s’usaven a tots los nivells, també l’oficial, abans que els trastàmares portessen lo castellà a la cort del Regne i, més avant, los borbons mos donessen lo cop de gràcia lingüístic amb los Decrets de Nova Planta. La intenció de la diada és bona, boníssima, ja que la presència d’estes llengües nostres és irrellevant en el panorama aragonès. Encara que algú s’ofenga en llegir-ho, tots sabem que hem esdevingut un apèndix cultural de …

Invasions roca

Ara que ve el fred

Ara que ve el fred, les criatures vegetals semblen aclucar els sentits i retirar-se al seu dedins de saba i fibres. Els animals hi són, però d’alguna manera respecten aquest recolliment. Així és com el silenci s’apodera del paisatge, sobretot a les nits, les nits sense grills. Per això provo d’evitar el terrabastall que emeten els opinadors d’estofa espúria a través dels canals electrònics i hertzians. Em perjudica la salut comprovar el creixement sense aturador dels corrents polítics que fomenten els instints més bruts i egoistes de l’espècie humana. Han desvinculat la paraula ‘llibertat’ de la fraternitat i la igualtat …

Invasions roca

Lo he intentado

En veure l’agonia de la nostra llengua, lo dia de Sant Bernat vaig prendre la decisió de parlar castellà amb tothom. Ho vaig afrontar com una mena d’eutanàsia lingüística, atès que la llei del mateix nom ja era vigent i ningú no em podria denunciar a l’autoritat competent. Malgrat que els primers anys de la meua vida van transcórrer en un barri molt castellanitzat i sota el plom del franquisme, als pares no se’ls va acudir altra cosa que parlar-me en lo català que havien dut d’Aragó. Els perdono perquè sé del cert que ho van fer amb la millor …

Invasions roca

Llençols i navalles

No sé com és, però els llençols que ixen a les sèries són d’allò més glamurosos; tant hi fa si l’escena de llit és en una mansió de Beberly Hills com si passa en un apartamentet d’estudiants. Confesso que quan ho veig m’agafen ganes de tindre’n uns d’iguals, de colors matisats i tacte sedós. Els que hi ha a casa, però, són dels de cotó blanc de tota la vida. Deuen ser bons, perquè són més vells que jo i no hi ha manera que es facin malbé. Tenen, això sí, la suavitat maternal de la roba vella. Ho són …

Invasions roca

‘Ok Boomer’

Acabo de rentar els plats. Al defora, la lluna minvant navega, calmosa, entre els estels de finals de maig. Dins de casa la llum és tènue, la justa per veure que el parament de cuina ha quedat ben net i polit. El mòbil, connectat a l’equip de música, va desgranant aleatòriament les cançons que té emmagatzemades en algun racó de la seua entranya. N’hi ha més de mil, crec, i entre totes configuren la meua història interior. Cadascuna em reviu una època de la meua vida. Vet aquí que sona ‘Welcome to the Machine’, de l’LP dels Pink Floyd Wish …

Invasions roca

Les pedres, les coses, nosaltres

L’hivern ha buidat de llenya el corralàs. Era llenya molt vella, emmagatzemada amb cura pels tios Josefa i Ramonet fa tres o quatre dècades. Sense les branques ni els troncs, han quedat al descobert les restes d’unes gàbies per als conills i una diversitat de ferraments, arreus i estris per a les moltes faenes del camp i el bosc. Un parell d’aladres de ferro, una dalla, falçs, aixols i dalls d’escorçar, vencills, destrals, ferradures, mànecs... tot rosegat pel rovell, pel corc o l’animàlia. Malgrat el deteriorament, los objectes mantenen la dignitat que els van conferir les mans que els feren …

Invasions roca

L’amic i la democràcia

Vaig tindre un molt bon amic que era comunista, dels de pedra picada. Parlo en passat perquè va morir, com se sol dir, a la flor de la vida ara fa disset anys. Son pare ja havia estat militant del PSUC, detingut pels nazis a la II Guerra Mundial i empresonat pel franquisme entre 1949 i 1959. La ideologia, doncs, l’havia mamada a casa. Quan érem uns barbamecs que fèiem BUP i COU, debatíem llargament de camí cap a casa: que si la lluita de classes, que si l’alliberament nacional, que si la URSS, que si la religió... Argumentalment jo …

Invasions roca

Un llibre obert (que cal llegir)

Hem enviat per fi a la Comissió Assessora de Toponímia d’Aragó el llistat dels topònims de Torredarques que hem anat arreplegant estos anys. N’hi ha prop de 250. Encara ens en queden molts, ho sabem, però també sabem que si a les properes eleccions guanyessin los que no estimen les llengües patrimonials aragoneses, tota esta feinada aniria a parar als calaixos de l’oblit (si no directament a la destructora de documents). La toponímia és molt més que el nom propi de llocs i accidents orogràfics. És un llibre on se’ns explica la història (i les històries) de la terra i …

Invasions roca

La dimensió coneguda

Tot passejant per Gratallops vaig veure, en un banc cobert de pinassa, tres o quatre llibres aparentment abandonats. Escampats entre les fulles seques hi havia alguns plecs que s’havien després d’un dels volums, fet malbé potser per la intempèrie o per la descurança de l’anterior propietari. Fulls morts entre fulles mortes. Se’m va encendre el llumet i vaig capir que em trobava davant un punt de bookcrossing. M’hi vaig asseure, no en va els llibres tenen sobre mi un poder d’atracció irresistible. Lo déu dels lletraferits em va somriure perquè un d’ells era Mites, llegendes, creences, de l’escriptor i periodista …

Invasions roca

Entranyablement inútils

Als nostres pobles, quan volem saber quina llengua parla una persona que no coneixem, preguntem «Eixa parla com natres o és castellana?». Ho diem amb naturalitat, sense ni plantejar-nos la procedència geogràfica de la nouvinguda, que segurament serà aragonesa com natres, catalana o valenciana. Senzillament diem que «és castellana» per l’idioma que parla, sense cap altra connotació. Això ho va comprovar l’amic Pietro Cucalón en lo seu primer destí com a mestre a un poble de l’Aragó catalanoparlant, Faió. Un dia, va demanar als seus alumnes que li parlaren en català perquè volia aprendre’l. Un dels alumnes li va dir: …

Invasions roca

Actualitzacions

Ens hem avesat a viure al ritme de les actualitzacions. Cada matí, en engegar el mòbil, hi ha una xifra dins una bombolla roja que m’indica que és hora d’actualitzar algunes aplicacions. I així fins que arriba un punt en què el dispositiu ja no n’admet de noves, a no ser que actualitze també el sistema operatiu, que ve a ser l’ànima de l’aparell. Detesto aquesta esclavitud. De fet, ja fa més d’un any que vaig dir prou. Instal·lar-li un sistema operatiu massa avançat és com si a una persona de 60 anys li fas fer un esforç indicat per …

Invasions roca

L’os i la roca

De menut, quan la meua font d’informació principal eren los tebeos, estava convençut que l’aliment exclusiu dels gossos eren els ossos; com més pelats, millor. Per això, un dia que mon pare li va donar un tros de carn nerviüda al gos d’uns amics, el vaig advertir: «No, papa, carn no; li has de donar ossos!». Mon pare va riure per davall del nas i em va dir que menjaven ossos perquè no podien haver carn. Des d’aleshores, sempre que veia en Milú o l’Idèfix somniar amb un enorme fèmur blanc com la calç, em sentia estafat. No cal dir …

Invasions roca

Long may you run

La carretera d’Alcanyís a Torredarques s’ha convertit, després de dos dècades d’obres intermitents, en un trajecte de conducció plaent. Especialment a partir de la Vall de Lluna (Valdeluna, segons la irrespectuosa retolació), que és lo darrer tram finalitzat. Massa sovint em toca de fer el viatge amb pressa, però de tant en tant passa que no em cal ser a casa una hora concreta, ni estic afamat ni massa cansat per desitjar arribar-hi el més aviat possible. És com a mi m’agrada conduir, amb lo motor al trot tranquil, conscient del paisatge que travesso. Passades les Ventes de Valldalgorfa, los …

Invasions roca

Moixons

La meua feina és molt sedentària. Sedentària i solitària. Em llevo ben de matinet i surto a trotar una mica per les pistes de prop de casa. Encara és fosc, i rarament (per no dir mai) em trobo ningú. Després d’estiraments i dutxa, em faig un bon esmorzar. I cap a la feina, de la qual me’n separen unes poques passes. M’assec davant l’ordinador i reviso les tasques prioritàries del dia. I ja no hi ha res més en tota la jornada, només feina, trucades de feina, missatges de feina. Però vet aquí que hi ha els pardals, que acudeixen …

Invasions roca

Vell

La felicitat és cosa estranya. Sovint passa que quan la gaudim, no en som conscients. És allò que diu el tòpic referit a la salut, que te n’adones que la tenies quan l’has perduda. De felicitats n’hi ha d’infinites maneres; tantes com persones i circumstàncies. Hi ha, per exemple, les esclatants de quan som jóvens, car tot és nou i cada descobriment enlluernador. Amb lo vostre permís, us parlaré d’una de molt menuda, de molt prosaica si voleu, però que m’estimo molt. Arribo al poble i, amb l’excusa que haig d’anar a buscar llenya per encendre el foc, em poso …

Invasions roca

Muts i a la gàbia

Continuo capficat en trobar l’origen de la paraula que, segons alguns, denomina el meu idioma, és a dir «chapurriau» (ho escric amb grafia castellana perquè és es veu que és com cal fer-ho). En algun article anterior ja ho he indagat des de l’òptica de l’etimologia, que és inapel·lable, però com que ningú no em llegeix (potser perquè escric en «chapurriau» en comptes de castellà, que és el que ha de fer un bon chapurriauparlant), no n’he obtingut resposta. Així doncs, m’he permès de molestar un parell de lingüistes eminents per a què m’expliquin d’on trauen les llengües la seua …

Invasions roca

L’èpica de l’opulència

Aquests dies s’anuncia per la ràdio un mòbil d’imminent aparició. La publicitat se centra en la càmera que incorpora, que permet capturar imatges i vídeos d’una qualitat (diuen) mai vista. La falca és enginyosa: uns personatges es plantegen de repetir llur casament, un viatge caríssim o fins i tot tindre una altra criatura només per poder-ho enregistrar amb el nou dispositiu. L’eslògan diu que tot el que facis a partir del moment que posseeixis el mòbil serà èpic. Es veu que, des que som usuaris de les xarxes socials, no en tenim prou amb fotos entranyables, boniques o evocadores. Ara …

Invasions roca

Veus

Hem tornat del poble amb un sol radiant. Sol d’hivern, però, que t’escalfa si t’hi exposes i et gela si te n’apartes. Hem dinat tard i, en acabar, hem vist la boira com s’enfilava per les ribes del Guadalop. Després de preparar el cafè, una gasa grisa ja havia esborrat el paisatge. He seguit amb la lectura del manuscrit del meu tiet Ramon (1927-2015) titulat Recuerdos..., unes memòries personals que abracen des de la primera infantesa fins a la mort de mon iaio el juliol de 1974. A través dels ulls del tiet, m’he passejat per la Barcelona republicana i …

Invasions roca

Invasions

"Ep! Que ja han tocat les 8!" M’apresso a prémer la icona de l’emissora on, tots els feiners a aquesta hora exacta, la locutora fa el seu editorial. Massa tard. L’app s’inicia en pocs instants, però en comptes de la veu esperada, apareix una falca que se’m menja els primers vint segons de l’editorial, que rarament supera els dos minuts de durada. Puc recuperar-la en podcast, ja ho sé, però no és el mateix: l’hora de sentir-la és just ara, abans d’iniciar la jornada laboral. Aquest fet, aparentment banal, em fa qüestionar l’efectivitat que pot tenir aquesta mena d’intrusió. Els …

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pincha el enlace para más información.

ACEPTAR
Aviso de cookies