Per estes dates se celebra el Dia de la Llengua Materna. Aquí a Aragó se centra bàsicament en les anomenades llengües patrimonials, és a dir, les que s’usaven a tots los nivells, també l’oficial, abans que els trastàmares portessen lo castellà a la cort del Regne i, més avant, los borbons mos donessen lo cop de gràcia lingüístic amb los Decrets de Nova Planta.
La intenció de la diada és bona, boníssima, ja que la presència d’estes llengües nostres és irrellevant en el panorama aragonès. Encara que algú s’ofenga en llegir-ho, tots sabem que hem esdevingut un apèndix cultural de Castella, si més no a nivell idiomàtic. Això no suposa cap problema per a la immensa majoria de la població d’Aragó —inclosos los que tenim com a llengua materna el català o l’aragonès—, ans al contrari, és un motiu d’orgull, un tret identitari enfront les autonomies que han esmerçat esforços en mantindre l’oficialitat (ergo, la utilitat) de llurs idiomes patrimonials. Ho constatem en la nostra vida quotidiana des del moment que portem les filles a l’escola, consumim mitjans de comunicació aragonesos o ens dirigim a l’administració autonòmica. Mirem on mirem, lo català i l’aragonès no existeixen més enllà de l’oralitat domèstica o dels reductes de reivindicació cultural. Per això les celebracions del Dia de la Llengua Materna em plantegen la pregunta de quina és la llengua materna efectiva de les generacions més joves. Al meu poble, per exemple, la que algunes mares i pares transmeten a les filles ja no és la familiar, sinó la castellana. Per tant, lo català ja no és la llengua materna d’estos infants... A tot estirar és llur llengua ‘iaierna’, es a dir, de les iaies. No cal ser cap llumenera per deduir quina serà la llengua materna dels fills d’esta generació.
Benvingudes totes les celebracions i iniciatives dedicades a fer visibles les llengües que encara parlem uns quants milers aragonesos. En tot cas aprofitem-ho perquè, com a minoria que som, mos suprimiran (culturalment) a la primera de canvi. I llavors haurem de celebrar lo Dia de la Llengua M, és a dir, Morta.
