"Ep! Que ja han tocat les 8!" M’apresso a prémer la icona de l’emissora on, tots els feiners a aquesta hora exacta, la locutora fa el seu editorial.
Massa tard.
L’app s’inicia en pocs instants, però en comptes de la veu esperada, apareix una falca que se’m menja els primers vint segons de l’editorial, que rarament supera els dos minuts de durada. Puc recuperar-la en podcast, ja ho sé, però no és el mateix: l’hora de sentir-la és just ara, abans d’iniciar la jornada laboral. Aquest fet, aparentment banal, em fa qüestionar l’efectivitat que pot tenir aquesta mena d’intrusió. Els blocs d’anuncis enmig d’un programa són diferents, perquè no en tapen el contingut, sinó que només l’interrompen un temps delimitat. Puc parar-hi atenció, puc ignorar-los o fins i tot puc fer una mica de zàping a veure què fan a la competència. En definitiva: puc triar.
Aquest és un problema que afecta la publicitat en ràdio i televisió. Els creatius fan mans i mànigues per elaborar una falca interessant, un espot atractiu. Com transmetre el missatge de manera no intrusiva? Vet aquí el repte principal que, gairebé sempre, queda sense resoldre. D’altra banda, tots sabem que és gràcies als anunciants que podem gaudir de les emissores sense haver de pagar —si més no, directament.
En un mitjà imprès podem passar els fulls fixant-nos només en la publicitat que ens interessa o ens crida l’atenció. A les pàgines web, els bàners que apareixen acompanyant la informació tampoc no solen destorbar la lectura. Però és precisament en els mitjans digitals on prolifera la mena d’anunci més invasiu: el que irromp sense previ avís a la nostra pantalla, superposant-se a allò que volíem veure. En els mòbils, el dispositiu més utilitzat, costa déu i ajuda desempallegar-se’n. El dit sovint no encerta a pitjar la creueta minúscula que tanca la finestra, per la qual cosa podem acabar, sense haver-ho demanat, en una pàgina d’apostes o d’alarmes antiokupes [sic] —quan precisament t’estan okupant la pantalla.
Em temo que els anys m’han esmussat la perspicàcia (si és que mai n’he tingut), perquè no entenc quins resultats pot donar una estratègia tan poc seductora.
