L'idioma aragonés, un tesoro cultural en ‘periglo d'extinción’, ameneste os cudiaus y l'amor de tota la ciudadanía aragonesa pa evitar la suya desaparición definitiva. Ye responsabilidat d'a sociedat aragonesa en o suyo conchunto, administracions publicas, empresas, entidatz socials, particulars, conservar l'idioma aragonés como patrimonio cultural universal.
En una analochía medica diríanos que l'aragonés se troba grieument enfermo, con pronostico reservau. Y que ameneste una UCI pa salvar la vida, y posteriorment cudiaus intensivos, rehabilitación, seguimiento y prevención pa evitar recaitas.
La UCI que ameneste l'aragonés ye la reconoixencia legal en o Estatuto d'Aragón d'un estatus de oficicialidat, chunto a lo catalán, que permita dotar de dreitos a qui encara lo charran, l'escriben, y l'aman diariament.
Los posteriors cudiaus intensivos pasarían per incluyir l'aragonés en a nueva Lei Cheneral de Comunicación Audiovisual, implementar un modelo educativo d'immersión lingüistica en aragonés, programación en aragonés en Aragón TV y Radio, u campanyas institucionals pa lo fomento y dignificación d'o nuestro idioma mas amenestiu.
Una vegada que l'aragonés haiga saliu d'a UCI -estatus legal de luenga oficial-, pa la prevención y evitar recaitas sería necesaria la normalización, promoción, y desfrute, d'o suyo uso en totas as esferas d'a vida, y asinas evitar, a lo menos, la suya desaparición. Perque quan muere una luenga, muere con ella parte d'a humanidat.
[ara] Nogará ve con preocupación que l'aragonés no siga incluyiu en a nueva Lei Audiovisual y demanda a suya oficialidat
A radiz de l'aprebación o zaguer 17 d'aviento d'a nueva Lei Cheneral de Comunicación Audiovisual, dimpués d'o suyo tramite parlamentario y desbloqueyo d'os Presupuestos Chenerals de 2022.
Dende Nogará tornamos a veyer con preocupación como as Luengas Propias, declaradas asinas por os propios parlamentos autonomicos, tal como l'asturiano u aragonés, no disfruten d'os mesmos dreitos que as luengas oficials. Asinas podemos veyer en multitut d'atros eixemplos como l'asignación de fondos a l'Academia, Premios Literarios u colaboracions entre Instituto Cervantes y Institut Ramon Llull, Consello da Cultura Galega y Instituto Vasco Etxepare.
Creyemos que a clamada normativa europea "obligación de producción anticipada" pa conteniu europeu, en as plataformas con ingresos de mas de 10 millons d'euros por emisions, habría d'incluyir no nomás a las luengas oficials, sino tamién a las luengas propias como l'aragonés. Amás de que o Fondo de Protección Cinematografico tamién vaiga destinau a creación de contenius audiovisuals en aragonés.
Dimpués d'istas redaccions queda clara a necesidat d'a oficialidat, como la sola opción de l'aragonés pa salvaguardar a suya supervivencia con a financiación de doblaches pa esta luenga minorizada.
Amás, AragónTV debe fer una apuesta decidida de contenius doblaus y orichinals en aragonés, ya no nomás en a suya televisión, sino tamién en a suya radio y en a creación de contenius infantils y musicals. Una canal pa ninos se fa mas necesaria que nunca, como asinas ha empentau TVG en Galicia en zagueras.
Tanimientres atras canals autonomicas como Eitb u TV3 son impulsando plataformas dichitals pa empentar contenius en catalán u euskera, AragónTV sigue anclau en o pasau, sin una web en condicions, sin presupuesto y sin perspectivas de futuro.
Tornamos a demandar l'aduya d'os partius politicos aragoneses, pa presionar dende as suyas cadieras en o Congreso d'os Diputaus, en o periodo de presentación d'esmiendas d'a Lei Audiovisual dica o 7 de febrero. Y tamién a os Diputaus d'as Cortz d'Aragón, pa empecipiar un verdadero proceso d'emancipación d'as luengas propias d'Aragón, que remate en a reforma de l'Estatuto y a oficialidat d'aragonés y catalán.
[cat] Nogará veu amb preocupació que l'aragonès no estigui inclòs a la nova Llei Audiovisual i demanda la seva oficialitat
Arran de l'aprovació el passat 17 de desembre de la nova Llei General de Comunicació Audiovisual, després del tràmit parlamentari i desbloqueig dels Pressupostos Generals'22.
Des de Nogará tornem a veure amb preocupació com les Llengües Pròpies, declarades així pels mateixos parlaments autonòmics, tal com l'asturià o aragonès, no gaudeixin dels mateixos drets que les llengües oficials. Així podem veure en multitud d'altres exemples com l'assignació de fons a l'Acadèmia, Premis Literaris o col·laboracions entre Institut Cervantes i Institut Ramon Llull, Consello da Cultura Galega i Institut Basc Etxepare.
Creiem que l'anomenada normativa europea "obligació de producció anticipada" per a contingut europeu, a les plataformes amb ingressos de més de 10 milions d'euros per emissions, hauria d'incloure no només les llengües oficials, sinó també les llengües pròpies com aragonès. A més que el Fons de Protecció Cinematogràfic també vagi destinat a la creació de continguts audiovisuals en aragonès.
Després d'aquestes redaccions queda clara la necessitat de l'Oficialitat, com l'única opció de l'aragonès per salvaguardar-ne la supervivència amb el finançament de doblatges per a aquesta llengua minoritzada. A més, Aragón deu fer una aposta decidida de continguts doblats i originals en aragonès, ja no només a la seva televisió, sinó també a la seva ràdio i en la creació de continguts infantils i musicals. Un canal per a nens es fa més necessari que mai, com així ha impulsat TVG a Galícia darrerament.
Mentrestant altres canals autonòmics com Eitb o TV3 estan impulsant plataformes digitals per fomentar continguts en català o euskera, AragónTV segueix ancorat en el passat, sense una web en condicions, sense pressupost i sense perspectives de futur.
Tornem a demanar l'ajuda dels partits polítics aragonesos, per pressionar des dels seus escons al Congrés dels Diputats, durant el període de presentació d'esmenes de la Llei Audiovisual fins al 7 de febrer. I també als Diputats de les Corts d'Aragó, per començar un veritable procés d'emancipació de les llengües pròpies d'Aragó, que acabi a la reforma de l'Estatut i l'oficialitat d'aragonès i català
[cas] Nogará ve con preocupación que el aragonés no esté incluido en la nueva Ley Audiovisual y pide su oficialidad
A raíz de la aprobación el pasado 17 de diciembre de la nueva Ley General de Comunicación Audiovisual, después de su trámite parlamentario y desbloqueo de los Presupuestos Generales'22.
Desde Nogará volvemos a ver con preocupación cómo las Lenguas Propias, declaradas así por los propios parlamentos autonómicos, tal como el asturiano o aragonés, no disfruten de los mismos derechos que las lenguas oficiales. Así podemos ver en multitud de otros ejemplos como la asignación de fondos a la Academia, Premios Literarios o colaboraciones entre Instituto Cervantes e Institut Ramon Llull, Consello da Cultura Galega e Instituto Vasco Etxepare.
Creemos que la llamada normativa europea "obligación de producción anticipada" para contenido europeo, en las plataformas con ingresos de más de 10 millones de euros por emisiones, tendría que incluir no sólo a las lenguas oficiales, sino también a las lenguas propias como el aragonés. Además de que el Fondo de Protección Cinematográfico también vaya destinado a creación de contenidos audiovisuales en aragonés.
Después de estas redacciones queda clara la necesidad de la Oficialidad, como la única opción del aragonés para salvaguardar su supervivencia con la financiación de doblajes para esta lengua minorizada.
Además, AragónTV debe de hacer una apuesta decidida de contenidos doblados y originales en aragonés, ya no sólo en su televisión, sino también en su radio y en la creación de contenidos infantiles y musicales. Un canal para niños se hace más necesario que nunca, como así ha impulsado TVG en Galicia últimamente.
Mientras tanto otros canales autonómicos como Eitb o TV3 están impulsando plataformas digitales para fomentar contenidos en catalán o euskera, AragónTV sigue anclado en el pasado, sin una web en condiciones, sin presupuesto y sin perspectivas de futuro.
Volvemos a demandar la ayuda de los partidos políticos aragoneses, para presionar desde sus escaños en el Congreso de los Diputados, en el periodo de presentación de enmiendas de la Ley Audiovisual hasta el 7 de febrero. Y también a los Diputados de las Cortes de Aragón, para empezar un verdadero proceso de emancipación de las lenguas propias de Aragón, que termine en la reforma del Estatuto y la oficialidad de aragonés y catalán.
