Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d'a Fabla Aragonesa, Institut d'Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociacions mas veteranas en l'ambito d'a promoción y esfensa de l'aragonés y lo catalán d'Aragón, luengas propias d'o nuestro país “seguntes la lechislación vichent”, y con cuasi 50 anyos d'historia, han presentau a lo Lugartenient d'o Chusticia d’Aragón senglos informes elaboraus per expertos d'a Universidat de Zaragoza “sobre l'adscripción d'as distintas variedaz dialectals a l'aragonés u a lo catalán d'Aragón, asinas como las zonas en que se charran”.
Asinasmesmo, han presentau una queixa “sobre la desprotección legal en que quedarán estas luengas si se suprimen los suyos nombres d'a Lei de Patrimonio Cultural”, infrinchindo la normativa estatal y internacional, especialment la Carta Europea d'as luengas que obliga a totas las administracions publicas, “estando la cuarta competencia exclusiva” d'o Gubierno d'Aragón seguntes lo nuestro Estatuto. Per unatro costau, han subrayau en ixa queixa “la omisión d'as competencias concretas en materia de luengas en o decreto que regula las otorgadas a la Direccion Cheneral de Patrimonio, an amaneixe como una cuestión colateral”.
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación d'o Consello d'Europa sobre lo complimiento d'a Carta Europea d'as luengas que se celebró a meyaus de chinero en Madrit y la campanya de replegada de sinyaturas que ya ha superau las 4.000.
En a reunión han agradeixiu a lo Lugartenient la sensibilidat d'a institución d'o Chusticiazgo “enta la pluralidat lingüistica, dende l'anyo 1993 en que l'alavez Chusticia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en o cual posaba sin garra chenero de dudas l'adscripción d'as nuestras ‘modalidaz lingüisticas’ a l'aragonés y a lo catalán, exichindo la suya protección y una actuación decidida de l'administración aragonesa”.
Lliuren al Chusticia una queixa sobre la situació de l'aragonès i el català
Les quatre associacions més veteranes en a l'àmbit de la promoció i defensa de l'aragonès i el català d'Aragó, llengües pròpies del nostre país “segons la legislació vigent”, han presentat al Chusticia d’Aragó dos informes elaborats per experts de la Universitat de Zaragoza
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d'a Fabla Aragonesa, Institut d'Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, les quatre associacions més veteranes en a l'àmbit de la promoció i defensa de l'aragonès i el català d'Aragó, llengües pròpies del nostre país “segons la legislació vigent”, i amb gairebé 50 anys d'història, han presentat al Lugartenient del Chusticia d’Aragó sengles informes elaborats per experts de la Universitat de Zaragoza “sobre l'adscripció de les diferents varietats dialectals a l'aragonès o al català d'Aragó, així com les zones en què es parlen”.
Així mateix, han presentat una queixa “sobre la desprotecció legal en què quedaran aquestes llengües si se suprimeixen els seus noms de la Llei de Patrimoni Cultural”, infringint la normativa estatal i internacional, especialment la Carta Europea de les llengües que obliga a totes les administracions públiques, “sent la quarta competència exclusiva” del Govern d'Aragó segons el nostre Estatut. D'altra banda, han subratllat en aquesta queixa “l'omissió de les competències concretes en matèria de llengües en el decret que regula les atorgades a la Direcció General de Patrimoni, on apareix com una qüestió col·lateral”.
Aquesta acció se suma a la reunió mantinguda amb una delegació del Consell d'Europa sobre el compliment de la Carta Europea de les llengües que es va celebrar a mitjan gener a Madrid i la campanya de recollida de signatures que ja ha superat les 4.000.
En la reunió han agraït al Lugartenient la sensibilitat de la institució del Chusticiazgo “envers la pluralitat lingüística, des de l'any 1993 en què el llavors Chusticia, Emilio Gastón, va elaborar un informe especial sobre la qüestió en el qual asseia sense cap gènere de dubtes l'adscripció de les nostres ‘modalitats lingüístiques’ a l'aragonès i al català, exigint la seva protecció i una actuació decidida de l'administració aragonesa”.
Entregan al Chusticia una queja sobre la situación del aragonés y el catalán
Las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón, lenguas propias de nuestro país “según la legislación vigente”, han presentado al Chusticia d’Aragón dos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza
Rolde de Estudios Aragoneses, Consello d'a Fabla Aragonesa, Institut d'Estudis del Baix Cinca y Associació Cultural del Matarranya, las cuatro asociaciones más veteranas en al ámbito de la promoción y defensa del aragonés y el catalán de Aragón, lenguas propias de nuestro país “según la legislación vigente”, y con casi 50 años de historia, han presentado al lugarteniente del Chusticia d’Aragón sendos informes elaborados por expertos de la Universidad de Zaragoza “sobre la adscripción de las distintas variedades dialectales al aragonés o al catalán de Aragón, así como las zonas en que se hablan”.
Asimismo, han presentado una queja “sobre la desprotección legal en que quedarán estas lenguas si se suprimen sus nombres de la Ley de Patrimonio Cultural”, infringiendo la normativa estatal e internacional, especialmente la Carta Europea de las lenguas que obliga a todas las administraciones públicas, “siendo la cuarta competencia exclusiva” del Gobierno de Aragón según nuestro Estatuto. Por otro lado, han subrayado en esa queja “la omisión de las competencias concretas en materia de lenguas en el decreto que regula las otorgadas a la Dirección General de Patrimonio, donde aparece como una cuestión colateral”.
Esta acción se suma a la reunión mantenida con una delegación del Consejo de Europa sobre el cumplimiento de la Carta Europea de las lenguas que se celebró a mediados de enero en Madrid y la campaña de recogida de firmas que ya ha superado las 4.000.
En la reunión han agradecido al Lugarteniente la sensibilidad de la institución del Chusticiazgo “para con la pluralidad lingüística, desde el año 1993 en que el entonces Chusticia, Emilio Gastón, elaboró un informe especial sobre la cuestión en el que sentaba sin ningún género de dudas la adscripción de nuestras ‘modalidades lingüísticas’ al aragonés y al catalán, exigiendo su protección y una actuación decidida de la administración aragonesa”.
