En escrito presentau debant d'a sociedat aragonesa y las suyas institucions, las asociacions culturals aragonesas: Associació Cultural d'o Matarranya (declarada d'Utilidat Publica), Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundación Gaspar Torrente, Isntitut d’estudis del Baix Cinca y Rolde de Estudios Aragoneses (tamién declarada d'Utilidat Publica) han solicitau a lo Gubierno d'Aragón “la incoación d'o expediente pa la declaración de Bien d'Interés Cultural Immaterial d'a luenga aragonesa u aragonés y las suyas modalidaz lingüisticas. Asinas como d'a luenga catalana charrada en Aragón u catalán d'Aragón y las suyas modalidaz lingüisticas”, y la “adopción de medidas cautelars”, pa la suya, a lo menos, conservación.
Se trata d'as asociacions mas veteranas en o treballo d'investigación y per la dignificación d'as nuestras dos luengas propias, con cuasi cincuanta anyos de recorriu. En o suyo escrito argumentan que totas dos luengas “de filiación romanica, forman parte d'o acervo cultural aragonés dende la fundación d'o reino y en ellas s'expresoron los nuestros reis, se celebroron las Cortz y se dictoron os fueros”.
Amás, entienden que “en l'actualidat la suya supervivencia ye comprometida per la falta d'emparo institucional tal como han meso de manifiesto tanto la UNESCO como lo Consello d'Europa”
Tanto l'aragonés, como lo catalán u lo castellán, “s'expresan en diversos dialectos, como totas las luengas d'o mundo y ixa riqueza no ha d'estar obstáculo pa que sían denominadas per los glotónimos con que se conoixen en a ciencia romanística internacional y que estioron reconoixius per lo Tribunal Constituciional en 2016 (STC 56/2016) y que lo Consello d'Europa ya ha reclamau en dos ocasions que s'incluigan en o Estatuto d'Autonomía d'Aragón”, recalcan.
Destacan tamién que “lo Consello d'Europa considera que l'aragonés y lo catalán d'Aragón son luengas protechidas per la Carta y asinas consta expresament en a relación que obra en a suya pachina web”.
Finalment, recuerdan que “seguntes los datos de 2011 de l'Instituto Espanyol d'Estatistica (INE), lo numero de hablantes d'aragonés ye de 25.556 personas y los conocedores d'esta luenga s'elevarían dica los 56.235 si incluyimos tamién a qui nomás l'entienden. Per la suya parte lo numero de hablantes de catalán en Aragón, seguntes l'INE, ye de 55.500 personas, y los conocedores d'esta luenga s'elevarían dica los 90.000 si incluyimos tamién a qui nomás l'entienden”.
A la solicitut s'incorporan “los informes realizaus per los profesors d'a Universidat de Zaragoza (Departamento de Lingüistica Cheneral y Hispanica) Francho Nagore Laín, pa l'aragonés, y Javier Giralt Latorre, pa lo catalán” que afectan a las tres provincias en que ye actualment dividida administrativament lo nuestro país y que los suyos municipios se replegan en o Boletín Oficial d'Aragón numero 135, de 17 de chulio de 2023.
La ultraderecha espanyolista contra l'aragonés y lo catalán
Entre que entidaz culturals, reconoixidas internacionalment como interlocutoras validas per la suya integridat cientifica, se desviven pa la supervivencia de nuestro tesoro lingüistico, l'ultraderechista Vox fa bueno ixe refrán tan espanyol de “l'enemigo en casa”, y endreza la suya acción politica contra los aragoneses y aragonesas que amás de castellán y atros idiomas europeus, charran, escriben y aman tamién en aragonés y catalán.
La presencia d'a formación mas ultra d'o nacionalismo hispano-madrilenyo, Vox, en as Cortz d'Aragón nomás ha aportau a la sociedat aragonesa odio, bulos, clasismo, racismo y lgtbfobia, amás d'una terror atavica enta las politicas d'igualdat que china a chana s'asumen socialment gracias a la fuerza y razón d'o feminismo. Pero la ultraderecha espanyola en Aragón, amás d'odiar a las mullers, a los migrants, a los pobres y a lo diferent, tiene una especial inquina contra las aragonesas y aragoneses que amás de castellán charran unatra luenga.
Asinas, con a violencia verbal que les caracteriza, Vox presentó a primers de mes una iniciativa parlamentaria pa “la modificación de l'articlo 4 d'a Lei 3/1999 d'o Patrimonio Cultural Aragonés”, en a cuala solicitaban “eliminar, como modalidaz lingüisticas propias d'Aragón, l'aragonés normalizau u fabla y lo catalán”, bien se vale que no solicitan tamién la eliminación d'o espanyol u fabla castellana, y ya de paso, l'anglés, u fabla d'a pérfida Albión.
Asinas, lo deputau ultraespañolista de Vox, David Arranz, amenazaba con que “Vox eliminará, como modalidaz lingüisticas propias d'Aragón, l'aragonés normalizau u fabla, y lo catalán. Perque en Aragón no charramos catalán”, encara que la realidat ye muito tozuda, y el mesmo desmentiba la suya mentira en continar afirmando que “desfendemos la verdadera diversidat patrimonial cultural d'Aragón. Con as suyas modalidaz lingüisticas propias d'a luenga aragonesa historica, que se charran prencipalment en a zona septentrional y en a zona oriental d'Aragón”, pero imos a ver, en qué quedamos? en Aragón charramos aragonés y catalán, u no? Bai embolico s'amontan los muyespanyoles cuan los quitas d'o castellán salamantino (d'o vico, no d'a ciudat).
A la formación politica ultra le acompanyoron en os suyos deseyos d'imposición inquisitorial cualques d'as asociacions mas belicherants d'o país, como la Federación d'Asociacions Culturals de l'Aragón Oriental (FACAO) u la Plataforma Aragonesa No Charramos Catalán (PANHC).
Y asinas pasa lo tiempo la ultraderecha espanyolista, intentando retallar dreitos a qui piensan diferent a éls y espardindo violencia verbal contra lo diferent. Un excelent servicio pa los amos d'o planeta en este final distópico d'o ultracapitalismo que nunca remata de plegar, án los faixistas se proclaman defensors d'a libertat mientres condenan a la resta a abrillantar las cadenas d'un sistema antihumano.
Sol·liciten que la DGA vaig declarar a l'aragonès i al català com a Bé d'Interès Cultural Immaterial
Fins a cinc entitats culturals han demanat també al Govern d'Aragó presidit per Jorge Azcón “la paralització de qualsevol actuació que rebaixi la protecció” de tots dos idiomes. Les dades ‘oficials’ recullen que unes 56.000 persones són parlants o coneixen i entenen l'aragonès, que en el cas del català sumarien una mica més de 90.000 persones.
En escrit presentat davant la societat aragonesa i les seves institucions, les Associacions culturals aragoneses: Associació Cultural del Matarranya (declarada d'Utilitat Pública), Consello d’a Fabla Aragonesa, Fundació Gaspar Torrente, Isntitut d’estudis del Baix Cinca i Rolde d'Estudis Aragonesos (també declarada d'Utilitat Pública) han sol·licitat al Govern d'Aragó “la incoació de l'expedient per a la declaració de Bé d'Interès Cultural Immaterial de la llengua aragonesa o aragonès i les seves modalitats lingüístiques. Així com de la llengua catalana parlada a Aragó o català d'Aragó i les seves modalitats lingüístiques”, i la “adopció de mesures cautelars”, per a la seva, almenys, conservació.
Es tracta de les associacions més veteranes en el treball de recerca i per la dignificació de les nostres dues llengües pròpies, amb gairebé cinquanta anys de recorregut. En el seu escrit argumenten que totes dues llengües “de filiació romànica, formen part del patrimoni cultural aragonès des de la fundació del regne i en elles es van expressar els nostres reis, es van celebrar les Corts i es van dictar els furs”.
A més, entenen que “en l'actualitat la seva supervivència està compromesa per la falta de suport institucional tal com han posat de manifest tant la UNESCO com el Consell d'Europa”.
Tant l'aragonès, com el català o el castellà, “s'expressen en diversos dialectes, com totes les llengües del món i aquesta riquesa no ha de ser obstacle perquè siguin denominades pels glotónimos que es coneixen en la ciència romanística internacional i que van ser reconeguts pel Tribunal Constituciional en 2016 (STC 56/2016) i que el Consell d'Europa ja ha reclamat en dues ocasions que s'incloguin en l'Estatut d'Autonomia d'Aragó”, recalquen.
Destaquen també que “el Consell d'Europa considera que l'aragonès i el català d'Aragó són llengües protegides per la Carta i així consta expressament en la relació que obra en la seva pàgina web”. https://rm.coe.int/table-languages-covered-french/1680a9667c
Finalment, recorden que “segons les dades de 2011 de l'Institut Espanyol d'Estadística (INE), el número de parlants d'aragonès és de 25.556 persones i els coneixedors d'aquesta llengua s'elevarien fins als 56.235 si incloem també als qui només ho entenen. Per la seva part el número de parlants de català a Aragó, segons l'INE, és de 55.500 persones, i els coneixedors d'aquesta llengua s'elevarien fins als 90.000 si incloem també als qui només ho entenen”.
A la sol·licitud s'incorporen “els informes realitzats pels professors de la Universitat de Saragossa (Departament de Lingüística General i Hispànica) Francho Nagore Laín, per a l'aragonès, i Javier Giralt Latorre, per al català” que afecten a les tres províncies en què està actualment dividida administrativament el nostre país i els municipis del qual es recullen en el Butlletí Oficial d'Aragó número 135, de 17 de juliol de 2023:
La ultradreta espanyolista contra l'aragonès i el català
Mentre entitats culturals, reconegudes internacionalment com a interlocutores valgudes per la seva integritat científica, es desviuen per a la supervivència del nostre tresor lingüístic, l'ultradretà Vox fa bo aquest refrany tan espanyol de “l'enemic a casa”, i dirigeix la seva acció política contra els aragonesos i aragoneses que a més de castellà i altres idiomes europeus, parlen, escriuen i estimen també en aragonès i català.
La presència de la formació més ultra del nacionalisme hispà-madrileny, Vox, en les Corts d'Aragó només ha aportat a la societat aragonesa odi, bulos, clasismo, racisme i lgtbfobia, a més d'un terror atàvic cap a les polítiques d'igualtat que poc a poc s'assumeixen socialment gràcies a la força i raó del feminisme. Però la ultradreta espanyola a Aragó, a més d'odiar a les dones, als migrants, als pobres i al diferent, té una especial malvolença contra les aragoneses i aragonesos que a més de castellà parlen una altra llengua.
Així, amb la violència verbal que els caracteritza, Vox va presentar a primers de mes una iniciativa parlamentària per a “la modificació de l'article 4 de la Llei 3/1999 del Patrimoni Cultural Aragonès”, en la qual sol·licitaven “eliminar, com a modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, l'aragonès normalitzat o fabla i el català”, encara sort que no sol·liciten també l'eliminació de l'espanyol o fabla castellana, i ja de pas, l'anglès, o fabla de la pèrfida Albió.
Així, el diputat ultraespañolista de Vox, David Arranz, amenaçava que “Vox eliminarà, com a modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó, l'aragonès normalitzat o fabla, i el català. Perquè a Aragó no parlem català”, encara que la realitat és molt tossuda, i el mateix desmentia la seva mentida en continuar afirmant que “defensem la veritable diversitat patrimonial cultural d'Aragó. Amb les seves modalitats lingüístiques pròpies de la llengua aragonesa històrica, que es parlen principalment en la zona septentrional i en la zona oriental d'Aragó”, però veurem en què quedem? a Aragó parlem aragonès i català, o no? Vagi embolic es munten els muyespayoles quan els saques del castellà salamantino (del barri, no de la ciutat).
A la formació política ultra li van acompanyar en els seus desitjos d'imposició inquisitorial algunes de les associacions més bel·ligerants del país, com la Federació d'Associacions Culturals de l'Aragó Oriental (FACAO) o la Plataforma Aragonesa No Parlem Català (PANHC).
I així passa el temps la ultradreta espanyolista, intentant retallar drets als qui pensen diferent a ells i escampant violència verbal contra el diferent. Un excel·lent servei per als amos del planeta en aquest final distòpic del ultracapitalismo que mai acaba d'arribar, on els feixistes es proclamen defensors de la llibertat mentre condemnen a la resta a abrillantar les cadenes d'un sistema antihumà.
