Dimpués d'a Proposición No de Lei presentada lo pasau 9 de marzo en o Congreso d'os Deputaus, a iniciativa d'as asociacions de defensa d'as Luengas Minorizadas d'o Estau espanyol, “y presentada en o suyo turno per EHBildu, en un cenyo de solidaridat con estas”, lo Congreso, con una mayoría de 194 votos a favor aprebó lo punto 4 que dictaba haber de ‘Impulsar y apoyar reformas estatutarias para la oficialidad de las lenguas propias que aún no son oficiales en una parte o la totalidad del territorio donde se hablan’, remeran dende Puyalón.
“Amás d'este importantismo punto pa la equiparación legal de l'aragonés y catalán en Aragón, lo Congreso aprebó los puntos 7 pa la ‘reciprocidad d'os meyos y administracions que tienen luengas comunas dentro de diferents buegas administrativas’ como ye lo caso d'o catalán en Aragón, y finalment un punto 8, aprebau per 290. Si, contando mesmo con o voto a favor de PP, y nomás 56 votos en contra, que abogaba per un ‘Respecto real, basau en dreitos y debers, y en l'actuación compromesa de totz los poders d'o Estau’”, sinyalan.
Por tot ixo, Puyalón demanda “altura de miras y responsabilidat a la hora d'a proxima modificación d'o Estatuto d'Autonomía d'Aragón, a proposito d'a supresión de aforamientos en os miembros d'as Cortz y Gubierno, y la modificación d'a Lei electoral con a representatividat de Teruel con independencia d'a suya población. Pa equiparar lo estatuto legal d'aragonés y catalán en Aragón, como luengas propias y minorizadas, a lo d'o castellán. En un exercicio d'igualdat y chusticia que habría d'haber plegau en os 80’s chunto a la resta de luengas minorizadas d'o Estau. Este estatus se presume como la sola vía pa la supervivencia d'estas luengas, como asinas l'explican multitut de resolucions Europeas, estudios sociolingüisticos y experiencias en atros países”.
D'este punto d'a PNL aprebau per lo Congreso d'os Deputaus, emana lo mandato pa las suyas respectivas Comunidatz d'encetar totz los trámites oportunos en as suyas Ordinacions, y incluyir la oficialidat d'as suyas luengas propias. “Y entendemos que la DGPL, encabezada per lo suyo director cheneral, Ignacio López Susín, debería liderar lo suyo complimiento”, sinyalan.
“Las Cortz d'Aragón, y lo Gubierno quatripartito, no ha d'asperar ni un menuto mas pa incluyir esta reforma. L'aragonés se troba entre las luengas en periglo d'extinción d'a Unión Europea, y lo catalán en Aragón va perdendo presencia en a carrera día a día. No podemos prescindir d'as ferramientas legals que guarencien lo suyo mantenimiento”, rematan dende Puyalón.
[cat] Puyalón crida a la responsabilitat dels partits de les Corts per incluoure l’oficialitat de l’aragonés i catalá a la modificaciò de l’Estatut
Després de la Proposició No de Llei presentada el passat 9 de març al Congrés dels Diputats, a iniciativa de les associacions de defensa de les Llengües Minoritzades de l'Estat espanyol, “i presentada en el seu torn per EHBildu, en un gest de solidaritat amb aquestes. El Congrés, amb una majoria de 194 vots a favor, va aprovar el punt 4 que dictava haver de ‘Impulsar y apoyar reformas estatutarias para la oficialidad de las lenguas propias que aún no son oficiales en una parte o la totalidad del territorio donde se hablan’”, recorden des de Puyalón.
“A més d'aquest importantíssim punt per a l'equiparació legal de l'aragonès i català a Aragó, el Congrés va aprovar els punts 7 per a la ‘reciprocitat dels mitjans i administracions que tenen llengües comunes dins de diferents fronteres administratives’ com és el cas de l'català a Aragó; i finalment un punt 8, aprovat per 290 Si (comptant fins i tot amb el vot a favor del PP) i només 56 vots en contra, que advocava per un ‘Respecte real, basat en drets i deures, i en l'actuació compromesa de tots els poders de l'Estat’”, assenyalen.
Per tot això, Puyalón demana “altura de mires i responsabilitat a l'hora de la pròxima modificació de l'Estatut d'Autonomia d'Aragó, a propòsit de la supressió d'aforaments en els membres de les Corts i Govern, i la modificació de la Llei electoral amb la representativitat de Terol amb independència de la seva població. Per equiparar l'estatut legal d'aragonès i català a Aragó, com a llengües pròpies i minoritzades, a el de el castellà. En un exercici d'igualtat i justícia que hauria d'haver arribat als 80 's al costat de la resta de llengües minoritzades de l'Estat. Aquest estatut es presumeix com l'única via per a la supervivència d'aquestes llengües, com així ho expliquen multitud de resolucions Europees, estudis sociolingüístics i experiències en altres països”.
D'aquest punt de la PNL aprovat pel Congrés dels Diputats, emana el mandat per les seves respectives comunitats d'iniciar tots els tràmits oportuns en els seus Estatuts, i incloure l'oficialitat de les seves llengües pròpies. “I entenem que la DGPL, encapçalada pel seu director general, Nacho Susín, hauria de liderar el seu compliment”, assenyalen.
“Les Corts d'Aragó, i el Govern quadripartit, no ha d'esperar ni un minut més per incloure aquesta reforma. L'aragonès es troba entre les llengües en perill d'extinció de la Unió Europea, i el català a Aragó va perdent presència al carrer dia a dia. No podem prescindir de les eines legals que garanteixin el seu manteniment”, conclouen des de Puyalón.
[cas] Puyalón llama a la responsabilidad de los partidos de las Cortes para incluir la oficialidad del aragonés y del catalán en la modificación del Estatuto
Puyalón hace este llamamiento tras la Proposición No de Ley presentada el pasado 9 de marzo en el Congreso de los Diputados, a iniciativa de las asociaciones de defensa de las Lenguas Minorizadas del Estado español, “y presentada por EHBildu, en un gesto de solidaridad con éstas. El Congreso, con una mayoría de 194 votos aprobó el punto 4 que dictaba tener que “Impulsar y apoyar reformas estatutarias para la oficialidad de las lenguas propias que aún no son oficiales en una parte o la totalidad del territorio donde se hablan”, recuerdan desde Puyalón.
“Además de este importantísimo punto para la equiparación legal del aragonés y catalán en Aragón, el Congreso aprobó el punto 7 para la ‘reciprocidad de los medios y administraciones que tienen lenguas comunes dentro de diferentes fronteras administrativas’ como es el caso del catalán en Aragón. Tambíen fue aprobado el punto 8, por 290 votos afirmativos (incluso los de PP) y sólo 56 votos en contra, que abogaba por un ‘Respeto real, basado en derechos y deberes, y en la actuación comprometida de todos los poderes del Estado’”, señalan.
Por todo ello, Puyalón pide “altura de miras y responsabilidad e incluir la equiparación del estatuto legal de aragonés y catalán, como lenguas propias y minorizadas, a la del castellano en la próxima modificación del Estatuto de Autonomía de Aragón, a propósito de la supresión de aforamientos en las Cortes y Gobierno, y la modificación de la Ley electoral con la representatividad de Teruel con independencia de su población. Es un ejercicio de igualdad y justicia que debería haber llegado en los 80’s junto al resto de lenguas minorizadas del Estado. Este estatus se presume como la única vía para la supervivencia de estas lenguas, como así lo explican multitud de resoluciones europeas, estudios sociolingüísticos y experiencias en otros países”.
De este punto 4 de la PNL aprobado por el Congreso de los Diputados, “emana el mandato para las Comunidades Autónomas de iniciar todos los trámites oportunos en sus Estatutos, e incluir la oficialidad de sus lenguas propias. Entendemos que la Dirección General de Política Lingüística encabezada por su Director General, Nacho López Susín, debe liderar su cumplimiento”, reclaman.
“Las Cortes de Aragón, y el Gobierno cuatripartito, no debe esperar ni un minuto más para incluir esta reforma. El aragonés se encuentra entre las lenguas en peligro de extinción de la Unión Europea, y el catalán en Aragón va perdiendo presencia en la calle día a día. No podemos prescindir de las herramientas legales que garanticen su mantenimiento”, concluyen.
