Lo Decreto elaborau per la DChA, y encara en fase de debat y aportacions, tiene per obchecto posibilitar que la ciudadanía aragonesa pueda utilizar en l'ambito publico las luengas propias d'Aragón -aragonés y catalán-, en as zonas d'utilización historica predominant y dar complimiento a lo disposau en a lechislación vichent.
Sinyala lo texto legal que “pa la elaboración y tramitación d'o decreto han estau tenius en cuenta los prencipios de buena regulación previstos en l'articlo 129 d'a Lei 39/2015, de 1 d'octubre, d'o Procedimiento Administrativo Común d'as Administracions Publicas. En particular s'ha atendiu a los prencipios de necesidat, eficacia y proporcionalidat, dau que la iniciativa normativa ye chustificada per la razón d'interés cheneral que s'acaza y amás se constituye como traste adequau pa la implantación d'as medidas que pretende”.
Destaca que “tamién se cumple con o prencipio d'eficiencia ya que no se incurre en cargas administrativas y se produz un uso adequau d'os meyos de l'Administración d'a Comunidat Autonoma d'Aragón. Lo procedimiento seguiu en a elaboración d'a norma s'ha achusta a lo prencipio de transparencia pa dar la correspondient publicidat a los documentos que han estau emitius en cadaguna d'as fases d'o procedimiento d'elaboración normativa”.
Y que “asinasmesmo, la norma s'enmarca en l'ordinamiento churidico vichent, atendendo asinas a la necesaria seguranza churidica que ha de dar en tota aprebación normativa, y lo suyo conteniu responde a una redacción clara y concisa, utilizando a la suya vegada un luengache integrador y no sexista”.
Asinas, esta nueva norma legal estableix como obchecto d'a mesma regular l'uso d'as luengas y modalidatz lingüisticas propias d'Aragón -aragonés y catalán- en l'ambito d'as administracions publicas d'Aragón, en as zonas d'utilización historica predominant, asegurando lo suyo libre uso y la no discriminación d'a ciudadanía per este motivo. Asinas como l'uso d'as luengas propias d'Aragón en l'actividat publicitaria que desenvueltan las administracions publicas d'Aragón, incluyidas las administracions locals, asinas como los organismos y entidatz de dreito publico y las interpresas publicas vinculadas u dependients d'ellas y aquellas que sían participadas mayoritariament de forma directa u indirecta, que no sían de caracter industrial u comercial.
Respective a las relacions d'a ciudadanía con as administracions publicas d'Aragón, estableix lo dreito de totas las personas a expresar-se de forma oral y escrita en as luengas y modalidatz lingüisticas propias d'Aragón -aragonés y catalán-, en as suyas respectivas zonas d'utilización predominant.
S'asegura tamién que “las administracions publicas meterán a la disposición d'a población formularios y textos administrativos d'uso freqüent en as luengas propias d'Aragón u en versions bilingües”, asinas como que “las administracions publicas d'Aragón promoverán lo conoixencia d'as luengas propias per totz los suyos emplegaus y emplegadas”.
Lo decreto deixa a lo criterio d'os nuestros diferents representants politicos l'uso de l'aragonés y lo catalán en “los rótulos indicativos d'edificios, usinas, despachos y dependencias, los capiters u membretes d'a papelería, los sellos oficials y qualsequiera atros elementos d'identificación y sinyalización d'as administracions a que se refiere este Decreto”, que podrán figurar de forma bilingüe u trilingüe.
Respective a las publicacions oficials estableix que “las disposicions, resolucions y acuerdos d'os órganos institucionals d'a Comunidat Autonoma podrán publicar en as luengas propias per medio d'edición separada d'o BOA” y que “en tot caso, las disposicions, resolucions y acuerdos publicaus en as luengas propias d'Aragón, tamién habrán de fer-se publicos en luenga castellana”.
Asinas pues la DChA da unatro chicot paso pa salvar d'a extinción a los nuestros idiomas, y un gran paso pa que la humanidat conserve la suya riqueza y diversidat cultural. Lo Gubierno d'Aragón contina dotando lentament de dreitos y dignidat a ixa chicota parte, numericament charrando, d'a nuestra sociedat, pero chigan como salvaguarda d'o nuestro patrimonio lingüistico.
CHA afirma que lo prochecto de decreto guarencia “dreitos a la ciudadanía”
La secretaria cheneral de CHA y portavoz en a Comisión d'Educación, Cultura y Esporte d'as Cortz d'Aragón, Isabel Lasobras, ha compareixiu debant d'os medios de comunicación pa realizar una primera valoración politica debant d'o proceso ubierto pa presentar aportacions a lo nuevo decreto d'a DChA per lo qual se regula l'uso d'aragonés y catalán en as administracions publicas aragonesas.
Lasobras ha recordau en primer puesto que “dica lo propio Tribunal Constitucional reconoixió en a Sentencia STC 56/2016, los nombres d'aragonés y catalán pa las nuestras luengas, que son protechidas per la Carta Europea d'as Luengas”. La secretaria cheneral de CHA ha indicau igualment que “la propia Universidat de Zaragoza tiene una Aria de Filolochía Catalana y una Mención de luenga aragonesa en os estudios de Magisterio y dica lo Consello d'Europa ha dito, en innombrables ocasions, y en os cinco informes emitius dica agora sobre la Carta Europea d'as luengas per lo suyo Comité de Ministros, que las luengas que son protechidas en Aragón son l'aragonés y lo catalán”. Amás, ha afirmau que en as Recomendacions de 2019 se diz expresament que “s'han de prener medidas pa l'uso de l'aragonés y lo catalán en as administracions locals y autonomica”.
La futura norma, quan s'aprebe, permitirá a la ciudadanía aragonesa presentar escritos en as administracions publicas, locals y autonomica, en as luengas que estime oportuno. Estando, per tanto, “un dreito a guarenciar, no una imposición”, ha recalcado Lasobras.
De feito, dende CHA recuerdan que “qualques concellos ya lo fan, amás tamién permite que si qualques corporacions locals asinas l'alcuerdan se puedan realizar los debat plenarios en a respectiva luenga, asinas como publicar las actas, acuerdos y atros documentos oficials, amás d'en castellán, en a respectiva luenga u modalidat lingüistica”.
“En definitiva, como siempre en l'aplicación practica d'as nuestras propuestas politicas, queremos guarenciar dreitos, en totz los ambitos, pa tota la ciudadanía, tamién en l'ambito lingüistico, siempre sin imposicions”, concluye Lasobras.
Esfendemos as luengas afirma que “a dreita aragonesa y l'anticatalanismo torna a enrestir contra l'emplego de l'aragonés y catalán en l'administración”
La entidat recuerda que son “discursos que se repiten por tot arreu d'os países con luengas minorizadas, y que provienen siempre d'os mesmos sectors. Discursos contrarios a una luenga estándar que saben que reducen as posibilidatz d'istas luengas d'estar usadas en l'administración”.
“Esta vegada ha estau o PP por medio d'un comunicau de prensa, o zaguer 7 d'aviento. A formación conservadora alude a la eliminación d'as modalidatz d'aragonés y catalán pa no cumplir o prochecto de decreto que dende a DGA se quiere establir pa empentar l'uso d'estas en l'ambito de l'administración publica”, enfatizan.
[cat] La societat aragonesa podrà dirigir-se a les seves administracions en castellà, aragonès, o català
El Govern d'Aragó en compliment, per fi, de l'Estatut d'Aragó, de la Constitució espanyola, i de les sentències judicials, està ultimant un Decret per a regular l'ús de l'aragonès i el català -idiomes propis d'Aragó- en les zones d'utilització històrica en l'àmbit de les administracions públiques aragoneses, reconeixent drets “sense imposicions”, perquè el castellà manté el seu preminencia legal, en un altre petit pas per a salvar les nostres llengües en perill d'extinció.
El Decret elaborat per la DGA, i encara en fase de debat i aportacions, té per objecte possibilitar que la ciutadania aragonesa pugui utilitzar en l'àmbit públic les llengües pròpies d'Aragó -aragonès i català-, en les zones d'utilització històrica predominant i donar compliment al que es disposa en la legislació vigent.
Assenyala el text legal que “per a l'elaboració i tramitació del decret han estat tinguts en compte els principis de bona regulació prevists en l'article 129 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques. En particular s'ha atès als principis de necessitat, eficàcia i proporcionalitat, atès que la iniciativa normativa està justificada per la raó d'interès general que es persegueix i a més es constitueix com a instrument adequat per a la implantació de les mesures que pretén”.
Destaca que “també es compleix amb el principi d'eficiència ja que no s'incorre en càrregues administratives i es produeix un ús adequat dels mitjans de l'Administració de la Comunitat Autònoma d'Aragó. El procediment seguit en l'elaboració de la norma s'ha ajustat al principi de transparència al haver donat la corresponent publicitat als documents que han estat emesos en cadascuna de les fases del procediment d'elaboració normativa”.
I que “així mateix, la norma s'emmarca en l'ordenament jurídic vigent, atenent així la necessària seguretat jurídica que ha de donar en tota aprovació normativa, i el seu contingut respon a una redacció clara i concisa, utilitzant al seu torn un llenguatge integrador i no sexista”.
Així, aquesta nova norma legal estableix com a objecte de la mateixa regular l'ús de les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó -aragonès i català- en l'àmbit de les administracions públiques d'Aragó, en les zones d'utilització històrica predominant, assegurant el seu lliure ús i la no discriminació de la ciutadania per aquest motiu. Així com l'ús de les llengües pròpies d'Aragó en l'activitat publicitària que desenvolupin les administracions públiques d'Aragó, incloses les administracions locals, així com els organismes i entitats de dret públic i les empreses públiques vinculades o dependents d'elles i aquelles que estiguin participades majoritàriament de manera directa o indirecta, que no siguin de caràcter industrial o comercial.
Respecte a les relacions de la ciutadania amb les administracions públiques d'Aragó, estableix el dret de totes les persones a expressar-se de manera oral i escrita en les llengües i modalitats lingüístiques pròpies d'Aragó -aragonès i català-, en les seves respectives zones d'utilització predominant.
S'assegura també que “les administracions públiques posaran a la disposició de la població formularis i textos administratius d'ús freqüent en les llengües pròpies d'Aragó o en versions bilingües”, així com que “les administracions públiques d'Aragó promouran el coneixement de les llengües pròpies per tots els seus empleats i empleades”.
El decret deixa al criteri dels nostres diferents representants polítics l'ús de l'aragonès i el català en “els rètols indicatius d'edificis, oficines, despatxos i dependències, els encapçalaments o capçaleres de la papereria, els segells oficials i qualssevol altres elements d'identificació i senyalització de les administracions a què es refereix aquest Decret”, que podran figurar de manera bilingüe o trilingüe.
Respecte a les publicacions oficials estableix que “les disposicions, resolucions i acords dels òrgans institucionals de la Comunitat Autònoma podran publicar en les llengües pròpies mitjançant edició separada del BOA” i que “en tot cas, les disposicions, resolucions i acords publicats en les llengües pròpies d'Aragó, també hauran de fer públics en llengua castellana”.
Així doncs la DGA fa un altre petit pas per a salvar de l'extinció als nostres idiomes, i un gran pas perquè la humanitat conservi la seva riquesa i diversitat cultural. El Govern d'Aragó continua dotant lentament de drets i dignitat a aquesta petita part, numèricament parlant, de la nostra societat, però gegant com a salvaguarda del nostre patrimoni lingüístic.
CHA afirma que el projecte de decret garanteix “drets a la ciutadania”
La secretària general de CHA i portaveu en la Comissió d'Educació, Cultura i Esport de les Corts d'Aragó, Isabel Lasobras, ha comparegut davant els mitjans de comunicació per a realitzar una primera valoració política davant el procés obert per a presentar aportacions al nou decret de la DGA pel qual es regula l'ús d'aragonès i català en les administracions públiques aragoneses.
Lasobras ha recordat en primer lloc que “fins al propi Tribunal Constitucional va reconèixer en la Sentència STC 56/2016, els noms d'aragonès i català per a les nostres llengües, que estan protegides per la Carta Europea de les Llengües”. La secretària general de CHA ha indicat igualment que “la pròpia Universitat de Saragossa té una Àrea de Filologia Catalana i un Esment de llengua aragonesa en els estudis de Magisteri i fins al Consell d'Europa ha dit, en innombrables ocasions, i en els cinc informes emesos fins ara sobre la Carta Europea de les llengües pel seu Comitè de Ministres, que les llengües que estan protegides a Aragó són l'aragonès i el català”. A més, ha afirmat que en les Recomanacions de 2019 es diu expressament que “s'han de prendre mesures per a l'ús de l'aragonès i el català en les administracions locals i autonòmica”.
La futura norma, quan s'aprovi, permetrà a la ciutadania aragonesa presentar escrits en les administracions públiques, locals i autonòmica, en les llengües que estimi oportú. Sent, per tant, “un dret a garantir, no una imposició”, ha recalcat Lasobras.
De fet, des de CHA recorden que “alguns ajuntaments ja ho fan, a més també permet que si algunes corporacions locals així ho acorden es puguin realitzar els debat plenaris en la respectiva llengua, així com publicar les actes, acords i altres documents oficials, a més d'en castellà, en la respectiva llengua o modalitat lingüística”.
“En definitiva, com sempre en l'aplicació pràctica de les nostres propostes polítiques, volem garantir drets, en tots els àmbits, per a tota la ciutadania, també en l'àmbit lingüístic, sempre sense imposicions”, conclou Lasobras.
Esfendemos as luengas afirma que “la dreta aragonesa i l'anticatalanisme torna a embestir contra l'ocupació de l'aragonès i català a l'administració”
L'entitat recorda que són “iscursos que es repeteixen a tot arreu dels països amb llengües minoritzades, i que provenen sempre dels mateixos sectors. Discursos contraris a una llengua estàndard que saben que redueixen les possibilitats d'aquestes llengües de ser utilitzades a l'administració.”.
“Aquesta vegada ha estat el PP mitjançant un comunicat de premsa, el 7 de desembre passat. La formació conservadora fa referència a l'eliminació de les modalitats d'aragonès i català per no complir el projecte de decret que des de la DGA es vol establir per empènyer-ne l'ús en l'àmbit de l'administració pública.”, emfatitzen.
[cas] La sociedad aragonesa podrá dirigirse a sus administraciones en castellano, aragonés, o catalán
El Gobierno de Aragón en cumplimiento, por fin, del Estatuto de Aragón, de la Constitución española, y de las sentencias judiciales, está ultimando un Decreto para regular el uso del aragonés y el catalán -idiomas propios de Aragón- en las zonas de utilización histórica en el ámbito de las administraciones públicas aragonesas, reconociendo derechos “sin imposiciones”, pues el castellano mantiene su preminencia legal, en otro pequeño paso para salvar nuestras lenguas en peligro de extinción.
El Decreto elaborado por la DGA, y todavía en fase de debate y aportaciones, tiene por objeto posibilitar que la ciudadanía aragonesa pueda utilizar en el ámbito público las lenguas propias de Aragón -aragonés y catalán-, en las zonas de utilización histórica predominante y dar cumplimiento a lo dispuesto en la legislación vigente.
Señala el texto legal que “para la elaboración y tramitación del decreto han sido tenidos en cuenta los principios de buena regulación previstos en el artículo 129 de la Ley 39/2015, de 1 de octubre, del Procedimiento Administrativo Común de las Administraciones Públicas. En particular se ha atendido a los principios de necesidad, eficacia y proporcionalidad, dado que la iniciativa normativa está justificada por la razón de interés general que se persigue y además se constituye como instrumento adecuado para la implantación de las medidas que pretende”.
Destaca que “también se cumple con el principio de eficiencia ya que no se incurre en cargas administrativas y se produce un uso adecuado de los medios de la Administración de la Comunidad Autónoma de Aragón. El procedimiento seguido en la elaboración de la norma se ha ajustado al principio de transparencia habiéndose dado la correspondiente publicidad a los documentos que han sido emitidos en cada una de las fases del procedimiento de elaboración normativa”.
Y que “asimismo, la norma se enmarca en el ordenamiento jurídico vigente, atendiendo así a la necesaria seguridad jurídica que debe darse en toda aprobación normativa, y su contenido responde a una redacción clara y concisa, utilizando a su vez un lenguaje integrador y no sexista”.
Así, esta nueva norma legal establece como objeto de la misma regular el uso de las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón -aragonés y catalán- en el ámbito de las administraciones públicas de Aragón, en las zonas de utilización histórica predominante, asegurando su libre uso y la no discriminación de la ciudadanía por este motivo. Así como el uso de las lenguas propias de Aragón en la actividad publicitaria que desarrollen las administraciones públicas de Aragón, incluidas las administraciones locales, así como los organismos y entidades de derecho público y las empresas públicas vinculadas o dependientes de ellas y aquellas que estén participadas mayoritariamente de forma directa o indirecta, que no sean de carácter industrial o comercial.
Respecto a las relaciones de la ciudadanía con las administraciones públicas de Aragón, establece el derecho de todas las personas a expresarse de forma oral y escrita en las lenguas y modalidades lingüísticas propias de Aragón -aragonés y catalán-, en sus respectivas zonas de utilización predominante.
Se asegura también que “las administraciones públicas pondrán a disposición de la población formularios y textos administrativos de uso frecuente en las lenguas propias de Aragón o en versiones bilingües”, así como que “las administraciones públicas de Aragón promoverán el conocimiento de las lenguas propias por todos sus empleados y empleadas”.
El decreto deja al criterio de nuestros diferentes representantes políticos el uso del aragonés y el catalán en “los rótulos indicativos de edificios, oficinas, despachos y dependencias, los encabezamientos o membretes de la papelería, los sellos oficiales y cualesquiera otros elementos de identificación y señalización de las administraciones a que se refiere este Decreto”, que podrán figurar de forma bilingüe o trilingüe.
Respecto a las publicaciones oficiales establece que “las disposiciones, resoluciones y acuerdos de los órganos institucionales de la Comunidad Autónoma podrán publicarse en las lenguas propias mediante edición separada del BOA” y que “en todo caso, las disposiciones, resoluciones y acuerdos publicados en las lenguas propias de Aragón, también deberán hacerse públicos en lengua castellana”.
Así pues la DGA da otro pequeño paso para salvar de la extinción a nuestros idiomas, y un gran paso para que la humanidad conserve su riqueza y diversidad cultural. El Gobierno de Aragón continúa dotando lentamente de derechos y dignidad a esa pequeña parte, numéricamente hablando, de nuestra sociedad, pero gigante como salvaguarda de nuestro patrimonio lingüístico.
CHA afirma que el proyecto de decreto garantiza “derechos a la ciudadanía”
La secretaria general de CHA y portavoz en la Comisión de Educación, Cultura y Deporte de las Cortes de Aragón, Isabel Lasobras, ha comparecido ante los medios de comunicación para realizar una primera valoración política ante el proceso abierto para presentar aportaciones al nuevo decreto de la DGA por el que se regula el uso de aragonés y catalán en las administraciones públicas aragonesas.
Lasobras ha recordado en primer lugar que “hasta el propio Tribunal Constitucional reconoció en la Sentencia STC 56/2016, los nombres de aragonés y catalán para nuestras lenguas, que están protegidas por la Carta Europea de las Lenguas”. La secretaria general de CHA ha indicado igualmente que “la propia Universidad de Zaragoza tiene un Área de Filología Catalana y una Mención de lengua aragonesa en los estudios de Magisterio y hasta el Consejo de Europa ha dicho, en innumerables ocasiones, y en los cinco informes emitidos hasta ahora sobre la Carta Europea de las lenguas por su Comité de Ministros, que las lenguas que están protegidas en Aragón son el aragonés y el catalán”. Además, ha afirmado que en las Recomendaciones de 2019 se dice expresamente que “se deben tomar medidas para el uso del aragonés y el catalán en las administraciones locales y autonómica”.
La futura norma, cuando se apruebe, permitirá a la ciudadanía aragonesa presentar escritos en las administraciones públicas, locales y autonómica, en las lenguas que estime oportuno. Siendo, por tanto, “un derecho a garantizar, no una imposición”, ha recalcado Lasobras.
De hecho, desde CHA recuerdan que “algunos ayuntamientos ya lo hacen, además también permite que si algunas corporaciones locales así lo acuerdan se puedan realizar los debate plenarios en la respectiva lengua, así como publicar las actas, acuerdos y otros documentos oficiales, además de en castellano, en la respectiva lengua o modalidad lingüística”.
“En definitiva, como siempre en la aplicación práctica de nuestras propuestas políticas, queremos garantizar derechos, en todos los ámbitos, para toda la ciudadanía, también en el ámbito lingüístico, siempre sin imposiciones”, concluye Lasobras.
Esfendemos as luengas afirma que “la derecha aragonesa y el anticatalanismo vuelve a embestir contra el empleo del aragonés y catalán en la administración”
La entidad recuerda que son “discursos que se repiten en todas partes de los países con lenguas minorizadas, y que provienen siempre de los mismos sectores. Discursos contrarios a una lengua estándar que saben que reducen las posibilidades de estas lenguas de ser usadas en la administración”.
“Esta vez ha sido el PP mediante un comunicado de prensa, el pasado 7 de diciembre. La formación conservadora alude a la eliminación de las modalidades de aragonés y catalán para no cumplir el proyecto de decreto que desde la DGA se quiere establecer para empujar el uso de estas en el ámbito de la administración pública”, enfatizan.
