El 18 de marzo el Tribunal Constitucional validaba el uso del asturiano y el gallego de Asturias en la Xunta Xeneral del Principáu de Asturies, después de que este parlamento modificara su reglamento en junio de 2020 para usar sus lenguas propias.
El reglamento fue recurrido por Vox, contra el empleo de estas lenguas en el Parlamento, "puesto que ellos no las entienden", argumentando que estas no son oficiales en Asturias. Mismo argumento que los ponentes de las Cortes de Aragón habían manifestado para vetar el empleo de aragonés y catalán, según el nuevo reglamento modificado en 2017.
En la sesión del 28 de junio de 2017 las Cortes de Aragón aprobaban el nuevo Reglamento para el parlamento aragonés, después del trabajo de la ponencia especial, compuesta por Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podemos), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciudadanos) y Patricia Luquín (IU).
El nuevo reglamento abordaba el empleo de las lenguas propias de Aragón, después de la prueba de algún diputado por intervenir en aragonés y posterior prohibición, en esa misma legislatura.
La excusa era la misma, una cooficialidad que los propios ponentes y sus grupos políticos no han querido modificar nunca en el Estatuto de autonomía de Aragón.
Ahora tenemos una sentencia del Constitucional, que ha sentado jurisprudencia, puesto que hay escasos precedentes donde el tribunal se haya pronunciado sobre el empleo de una lengua no coofcial en las intervenciones de una Camara autonómica. Esta sentencia tendría que obligar a las Cortes aragonesas a cambiar su normativa, en el mismo sentido que ya la tiene el Parlamento asturiano y en igualdad de condiciones frente al castellano.
La modificación legal en Asturias y Aragón se basa en un mismo punto, el artículo 3 de la Constitución, que aborda la riqueza de las modalidades lingüísticas de España que no son cooficiales, pero que la Carta Magna considera "un patrimonio cultural que tiene que ser objeto de especial respeto y protección".
A luz verde d'o Constitucional a l'asturiano obliga a la modificación d'o reglamento d'as Cortz d'Aragón
O 18 de marzo o Tribunal Constitucional validaba l'emplego de l'asturiano y o galego d'Asturias en a Xunta Xeneral del Principáu d'Asturies, dimpués de que este parlamento modificase o suyo reglamento en chunyo de 2020 pa fer servir a suyas luengas propias.
O reglamento estió recurriu por Vox, contra l'emplego d'estas luengas en o Parlamento, ya que ells no las entienden, argumentando que éstas no son oficials en Asturias. Mesmo argumento que os ponents d'as Cortz d'Aragón heban manifestau pa vedar l'emplego d'aragonés y catalán, seguntes o nuevo reglamento modificau en 2017.
En a sesión d'o 28 de chunyo de 2017 as Cortz d'Aragón aprebaban o nuevo Reglamento pa o parlamento aragonés, dimpués d'o treballo d'a ponencia especial, compuesta por Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podemos), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciudadanos) y Patricia Luquín (IU).
O nuevo reglamento abordaba l'emplego d'as luengas propias d'Aragón, dimpués d'a prebatina de bell deputau por intervenir en aragonés y posterior prohibición, en ixa mesma lechislatura.
A sincusa yera la mesma, una cooficialidat que os propios ponents y os suyos grupos politicos no han quiesto modificar nunca en l'Estatuto d'autonomía d'Aragón.
Agora tenemos una sentencia d'o Constitucional, que ha sentau churisprudenia, ya que i hai escasos precedents an que o tribunal s'haiga pronunciau sobre l'emplego d'una luenga no coofcial en as intervencions d'una Cambra autonomica. Esta sentencia habría d'obligar a las Cortz aragonesas a cambiar la suya normativa, en o mesmo sentiu que ya la tiene o Parlamento asturiano y en igualdat de condicions frent a o castellano.
A modificación legal en Asturias y Aragón se basa en un mesmo punto, l'articlo 3 d'a Constitución, que aborda a riqueza d'as modalidatz lingüísticas d'Espanya que no son cooficials, pero que a Carta Magna considera un "patrimonio cultural que ha d'estar obchecto d'especial respecto y protección".
La llum verda de l'Constitucional a l'asturià obliga a la modificació del reglament de les Corts d'Aragó
El 18 de març el Tribunal Constitucional validava l'ús de l'asturià i el gallec d'Astúries a la Xunta Xeneral de l'Principáu d'Asturies, després que aquest parlament modifiqués el seu reglament al juny de 2020 per a usar les seves llengües pròpies.
El reglament va ser recorregut per Vox, contra l'ocupació d'aquestes llengües al Parlament, "ja que ells no les entenen", argumentant que aquestes no són oficials a Astúries. Mateix argument que els ponents de les Corts d'Aragó havien manifestat per vetar l'ocupació d'aragonès i català, segons el nou reglament modificat el 2017.
En la sessió de el 28 de juny de 2017 les Corts d'Aragó aprovaven el nou Reglament per al parlament aragonès, després de la feina de la ponència especial, composta per Antonio Torres (PP), Héctor Vicente (Podemos), María Herrero (PAR), Javier Martínez (Ciudadanos) i Patricia Luquín (IU).
El nou reglament abordava l'ús de les llengües pròpies d'Aragó, després de la prova d'algun diputat per intervenir en aragonès i posterior prohibició, en aquesta mateixa legislatura.
L'excusa era la mateixa, una cooficialitat que els propis ponents i els seus grups polítics no han volgut modificar mai en l'Estatut d'autonomia d'Aragó.
Ara tenim una sentència del Constitucional, que ha assegut jurisprudència, ja que hi ha escassos precedents on el tribunal s'hagi pronunciat sobre l'ocupació d'una llengua no coofcial en les intervencions d'una Cambra autonòmica. Aquesta sentència hauria d'obligar a les Corts aragoneses a canviar la seva normativa, en el mateix sentit que ja la té el Parlament asturià i en igualtat de condicions davant el castellà.
La modificació legal a Astúries i Aragó es basa en un mateix punt, l'article 3 de la Constitució, que aborda la riquesa de les modalitats lingüístiques d'Espanya que no són cooficials, però que la Carta Magna considera "un patrimoni cultural que ha de ser objecte d'especial respecte i protecció ".
