Més de 300 persones van participar, a la Sala Goya, en l'acte central de commemoració del 40 aniversari de la Declaració de Mequinensa, que va establir les bases del reconeixement, dignificació i ensenyament a les escoles del català d'Aragó.
La celebració va arrencar amb una concorreguda concentració en la Plaça de l'Ajuntament en defensa de les llengües pròpies d'Aragó, sota el lema ‘Soy de Aragón, hablo castellano’, ‘Soc d’Aragó i parlo català’ y ‘Soi d’Aragón, charro aragonés’. Les persones concentrades van tenir en el record a les víctimes del recent incendi de València abans de començar pròpiament aquest acte, en el qual van estar presents representants de 40 municipis aragonesos i Teresa Ladrero, vicepresidenta de la Diputació de Zaragoza.
Antonio Sanjuán, alcalde de Mequinensa, va apel·lar a l'esperit de la primera declaració de Mequinensa i va advertir que “cal estar atents, veure que passa i si és necessari haurem de tornar a reunir-nos per a una tercera Declaració” davant les intencions del Govern d'Aragó d'eliminar el reconeixement exprés del català i l'aragonès de la Llei de Patrimoni. A més, mostrava la seva preocupació pel futur de l'ensenyament del català a les aules, per això afirmava que “esperem que la veu que avui hem alçat sigui escoltada” i feia una crida a la unitat d'acció “cal respectar totes les sensibilitats, però no ens podem parar a triar el color de les parets d'una habitació quan ens volen derrocar la casa”.
En l'acte també va participar la filòloga mequinensana Maite Moret que va aportar que el “rigor científic ens porta afirmar que a Aragó hi ha tres llengües: aragonès, castellà i català”, una evidència demostrada a través de documents històrics que es guarden en diferents arxius, i recordava que “la llengua no és propietat dels polítics ni dels estudiosos, la llengua és dels parlants que són els responsables d'usar-la i transmetre-la”.
Els alcaldes d'Arenys de la Noguera, Nonasp i Bonansa signants de la primera Declaració de Mequinensa, la de 1984, Joaquín Pallarés, José Albiac i Marcelino Iglesias van mantenir un petit col·loqui moderat per la periodista Miriam Riau, conductora de l'acte. Pallarés recordava el que va suposar la Declaració, “ho vivim amb molta alegria”, i davant la nova amenaça que sofreix l'aragonès i el català assegurava que “sempre estem donant-li tornades al mateix”. Recordava que “la llengua ha de ser l'instrument per a crear una convivència, que ara més que mai és necessària”.
Iglesias va recordar al “govern catalanista del popular Lanzuela” que va incloure en la Llei de Patrimoni d'Aragó i en l'Estatut d'Aragó que el català i l'aragonès són llengües d'Aragó “per aquest suport de Pujol a Aznar per a aconseguir la presidència en el qual es va passar del ‘Pujol enano habla castellano’ a parlar català en la intimitat”. Respecte a l'ensenyament del català a les aules afirmava que “fa 40 anys que s'ensenya i als alumnes no els han sortit banyes” i mostrava la seva preocupació per “la situació per la qual travessa l'aragonès”. Finalment, Albiac, reclamava respecte ja que “la llengua és de tots, sabem el que parlem i ells també ho saben”, refiriéndose a l'actual executiu aragonès PP-Vox-PAR, i sentenciava “tenim l'honor de tenir la nostra cultura i la nostra llengua, l'orgull de parlar-la i el deure de mantenir-la i defensar-la”.
En l'acte, en el qual el Grup de Teatre Garbinada de l'Associació “La Dóna” va llegir textos de Jesús Montcada i Desideri Lombarte, també va participar professorat de català. Mariví Basallo, del seminari del professorat, es fixava en les conseqüències de la signatura de la Declaració de fa quatre dècades gràcies a la qual “milers d'alumnes han passat per les aules sense haver de canviar la seva llengua en traspassar la porta del col·legi com van haver de fer els seus pares i avis” i assegurava que “com a docents no consentirem que els alumnes del nostre territori perdin el dret d'escriure, parlar, pensar i construir un món millor en català”.
Abans de l'actuació musical de Julia Cruz i Carla Azanuy amb la qual es va tancar la celebració es va procedir a la lectura d'un manifest, en català i aragonès, elaborat per una vintena d'entitats culturals i obert a noves adhesions a càrrec de Lourdes Ibarz, de l'Associació Coses del Poble, i de Julia Ara, per part de Rolde d'Estudis Altoaragoneses. Un document en el qual es fa referència a la Carta Europea de les Llengües Minoritàries, l'Estatut d'Aragó i la Llei de Patrimoni d'Aragó “un marc legal que reafirma el compromís de la societat aragonesa amb la preservació de la seva diversitat lingüística i cultural” i que xoca amb els anuncis del Govern d'Aragó al qual es “exigeix que retiri qualsevol iniciativa que posi en perill el seu estatus i reconeixement”.
40 aniversario d'a Declaración de Mequinenza: enta una tercera declaración?
Hablantes de catalán y aragonés reunius en Mequinenza alzan la voz amostrando, en un manifiesto elaborau per una veintena d'entidaz culturals, lo suyo desacuerdo con o posicionamiento d'o Gubierno d'Aragón respective a lo catalán y l'aragonés
Mas de 300 personas participoron, en a Sala Goya, en l'acto central de commemoración d'o 40 aniversario d'a Declaración de Mequinenza, que posó las bases d'a reconoixencia, dignificación y ensenyanza en as escuelas d'o catalán d'Aragón.
La celebración rancó con una concorrida concentración en a Plaza d'o Concello en defensa d'as luengas propias d'Aragón, baixo lo lema ‘Soy de Aragón, hablo castellano’, ‘Soc d’Aragó i parlo català’ y ‘Soi d’Aragón, charro aragonés’. Las personas concentradas tenioron en a memoria a las victimas d'o recient incendio de Valencia antes de prencipiar propiament dito acto, en o cual estioron presents representants de 40 municipios aragoneses y Teresa Ladrero, vicepresidenta d'a Deputación de Zaragoza.
Antonio Sanjuán, alcalde de Mequinenza, apeló a lo esprito d'a primera declaración de Mequinenza y advirtió que “cal estar atentos, veyer que pasa y si ye necesario habremos de tornar a reunir-nos pa una tercera Declaración” debant d'as intencions d'o Gubierno d'Aragón d'eliminar la reconoixencia expresa d'o catalán y l'aragonés d'a Lei de Patrimonio. Amás, amostraba la suya preocupación per lo futuro d'a ensenyanza d'o catalán en as aulas, per ixo afirmaba que “asperamos que la voz que hue hemos alzau sía ascuitada” y feba un clamamiento a la unidat d'acción “cal respectar totas as sensibilidaz, pero no nos podemos aturar en triar la color d'as parez d'una cambra cuan nos quieren espaldar la casa”.
En l'acto tamién participó la filóloga mequinenzana Maite Moret que aportó que lo “rigor cientifico nos leva afirmar que en Aragón i hai tres luengas: aragonés, castellán y catalán”, una evidencia contrimostrada a traviés de documentos historicos que s'alzan en diferents archivos, y recordaba que “la luenga no ye propiedat d'os politicos ni d'os estudiosos, la luenga ye d'os hablantes que son los responsables d'usar-la y transmitir-la”.
Los alcaldes d'Arenys d'a Noguera, Nonasp y Bonansa firmantes d'a primera Declaración de Mequinenza, la de 1984, Joaquín Pallarés, José Albiac y Marcelino Iglesias mantenioron un chicot coloquio moderau per la periodista Miriam Riau, conductora de l'acto. Pallarés recordaba lo que suposó la Declaración, “lo vivimos con muito goyo”, y debant d'a nueva amenaza que sufre l'aragonés y lo catalán aseguraba que “siempre somos dando-le tornadas a lo mesmo”. Recordaba que “la luenga ha d'estar lo traste pa crear una convivencia, que agora mas que nunca ye necesaria”.
Iglesias recordó a lo “gubierno catalanista d'o popular Lanzuela” que incluyió en a Lei de Patrimonio d'Aragón y en o Estatuto d'Aragón que lo catalán y l'aragonés son luengas d'Aragón “per ixe emparo de Pujol a Aznar pa aconseguir la presidencia en o cual se pasó d'o ‘Pujol enano habla castellano’ a charrar catalán en a intimidat”. Respective a la ensenyanza d'o catalán en as aulas afirmaba que “fa 40 anyos que s'amuestra y a los alumnos no les han saliu cuernos” y amostraba la suya preocupación per “la situación per la cuala trascruza l'aragonés”. Per zaguer, Albiac, reclamaba respecto ya que “la luenga ye de toz, sabemos lo que charramos y éls tamién lo saben”, referindo-se a l'actual executivo aragonés PP-Vox-PAR, y sentenciaba “tenemos la honor de tener la nuestra cultura y la nuestra luenga, lo orgullo de charrar-la y lo deber de mantener-la y desfender-la”.
En l'acto, en o cual lo Grupo de Teatro Garbinada de l'Asociación “La Dona” leyió textos de Jesús Moncada y Desideri Lombarte, tamién participó profesorado de catalán. Mariví Basallo, d'o seminario d'o profesorado, se fixaba en as consecuencias d'a sinyatura d'a Declaración de fa cuatro decenios gracias a la cuala “milars d'alumnos han pasau per las aulas sin haber de cambiar la suya luenga a lo traspasar la puerta d'o colechio como habioron de fer los suyos pais y yayos” y aseguraba que “como docents no consentiremos que los alumnos d'o nuestro territorio pierdan lo dreito d'escribir, charrar, pensar y construyir un mundo millor en catalán”.
Antes de l'actuación musical de Julia Cruz y Carla Azanuy con a cuala se zarró la celebración, se procedió a la lectura d'un manifiesto, en catalán y aragonés, elaborau per una veintena d'entidaz culturals y ubierto a nuevas adhesions a cargo de Lourdes Ibarz, de l'Asociación Coses del Poble, y de Julia Ara, per parte de Rolde de Estudios Altoaragoneses. Un documento en o cual se fa referencia a la Carta Europea d'as Luengas Minoritarias, lo Estatuto d'Aragón y la Lei de Patrimonio d'Aragón “un marco legal que reafirma lo compromiso d'a sociedat aragonesa con a preservación d'a suya diversidat lingüistica y cultural” y que choca con os anuncios d'o Gubierno d'Aragón al cual se “exiche que retire cualsequier iniciativa que meta en periglo lo suyo estatus y reconoixencia”.
40 aniversario de la Declaración de Mequinenza: ¿hacia una tercera declaración?
Hablantes de catalán y aragonés reunidos en Mequinenza alzan la voz mostrando, en un manifiesto elaborado por una veintena de entidades culturales, su desacuerdo con el posicionamiento del Gobierno de Aragón respecto al catalán y el aragonés
Más de 300 personas participaron, en la Sala Goya, en el acto central de conmemoración del 40 aniversario de la Declaración de Mequinenza, que sentó las bases del reconocimiento, dignificación y enseñanza en las escuelas del catalán de Aragón.
La celebración arrancó con una concurrida concentración en la Plaza del Ayuntamiento en defensa de las lenguas propias de Aragón, bajo el lema ‘Soy de Aragón, hablo castellano’, ‘Soc d’Aragó i parlo català’ y ‘Soi d’Aragón, charro aragonés’. Las personas concentradas tuvieron en el recuerdo a las víctimas del reciente incendio de Valencia antes de comenzar propiamente dicho acto, en el que estuvieron presentes representantes de 40 municipios aragoneses y Teresa Ladrero, vicepresidenta de la Diputación de Zaragoza.
Antonio Sanjuán, alcalde de Mequinenza, apeló al espíritu de la primera declaración de Mequinenza y advirtió que “hay que estar atentos, ver que pasa y si es necesario tendremos que volver a reunirnos para una tercera Declaración” ante las intenciones del Gobierno de Aragón de eliminar el reconocimiento expreso del catalán y el aragonés de la Ley de Patrimonio. Además, mostraba su preocupación por el futuro de la enseñanza del catalán en las aulas, por eso afirmaba que “esperamos que la voz que hoy hemos alzado sea escuchada” y hacía un llamamiento a la unidad de acción “hay que respetar todas las sensibilidades, pero no nos podemos parar en escoger el color de las paredes de una habitación cuando nos quieren derribar la casa”.
En el acto también participó la filóloga mequinenzana Maite Moret que aportó que el “rigor científico nos lleva afirmar que en Aragón hay tres lenguas: aragonés, castellano y catalán”, una evidencia demostrada a través de documentos históricos que se guardan en diferentes archivos, y recordaba que “la lengua no es propiedad de los políticos ni de los estudiosos, la lengua es de los hablantes que son los responsables de usarla y transmitirla”.
Los alcaldes de Arenys de la Noguera, Nonaspe y Bonansa firmantes de la primera Declaración de Mequinenza, la de 1984, Joaquín Pallarés, José Albiac y Marcelino Iglesias mantuvieron un pequeño coloquio moderado por la periodista Miriam Riau, conductora del acto. Pallarés recordaba lo que supuso la Declaración, “lo vivimos con mucha alegría”, y ante la nueva amenaza que sufre el aragonés y el catalán aseguraba que “siempre estamos dándole vueltas a lo mismo”. Recordaba que “la lengua tiene que ser el instrumento para crear una convivencia, que ahora más que nunca es necesaria”.
Iglesias recordó al “gobierno catalanista del popular Lanzuela” que incluyó en la Ley de Patrimonio de Aragón y en el Estatuto de Aragón que el catalán y el aragonés son lenguas de Aragón “por ese apoyo de Pujol a Aznar para alcanzar la presidencia en el que se pasó del ‘Pujol enano habla castellano’ a hablar catalán en la intimidad”. Respecto a la enseñanza del catalán en las aulas afirmaba que “hace 40 años que se enseña y a los alumnos no les han salido cuernos” y mostraba su preocupación por “la situación por la que atraviesa el aragonés”. Por último, Albiac, reclamaba respeto ya que “la lengua es de todos, sabemos lo que hablamos y ellos también lo saben”, refiriéndose al actual ejecutivo aragonés PP-Vox-PAR, y sentenciaba “tenemos el honor de tener nuestra cultura y nuestra lengua, el orgullo de hablarla y el deber de mantenerla y defenderla”.
En el acto, en el que el Grupo de Teatro Garbinada de la Asociación “La Dona” leyó textos de Jesús Moncada y Desideri Lombarte, también participó profesorado de catalán. Mariví Basallo, del seminario del profesorado, se fijaba en las consecuencias de la firma de la Declaración de hace cuatro décadas gracias a la que “miles de alumnos han pasado por las aulas sin tener que cambiar su lengua al traspasar la puerta del colegio como tuvieron que hacer sus padres y abuelos” y aseguraba que “como docentes no consentiremos que los alumnos de nuestro territorio pierdan el derecho de escribir, hablar, pensar y construir un mundo mejor en catalán”.
Antes de la actuación musical de Julia Cruz y Carla Azanuy con la que se cerró la celebración se procedió a la lectura de un manifiesto, en catalán y aragonés, elaborado por una veintena de entidades culturales y abierto a nuevas adhesiones a cargo de Lourdes Ibarz, de la Asociación Coses del Poble, y de Julia Ara, por parte de Rolde de Estudios Altoaragoneses. Un documento en el que se hace referencia a la Carta Europea de las Lenguas Minoritarias, el Estatuto de Aragón y la Ley de Patrimonio de Aragón “un marco legal que reafirma el compromiso de la sociedad aragonesa con la preservación de su diversidad lingüística y cultural” y que choca con los anuncios del Gobierno de Aragón al que se “exige que retire cualquier iniciativa que ponga en peligro su estatus y reconocimiento”.
