El Ple de la Comarca del Baix Aragó va debatre dijous passat una moció presentada pel grup comarcal de Ganar per a impulsar el reconeixement institucional de la realitat bilingüe del territori mitjançant l'adaptació del topònim oficial a la denominació Bajo Aragón / Baix Aragó. La iniciativa va ser rebutjada amb els vots en contra de PP, PAR i Vox, mentre que PSOE i Teruel Existe sí que van donar suport a la proposta.
Des de Ganar Bajo Aragón lamentat que els grups que van votar en contra “neguin una realitat social, cultural i històrica àmpliament documentada”, recordant que el Baix Aragó “és actualment l'únic territori bilingüe d'Aragó del qual no es reflecteix en la seva denominació oficial la seva singularitat lingüística, a diferència d'altres comarques aragoneses amb característiques sociolingüístiques similars”.
La moció defensava que una part significativa del Baix Aragó “manté visqui una llengua pròpia diferent del castellà, transmesa de generació en generació i present avui en municipis com Aguaviva, Belmonte de San José, La Cañada de Verich, La Cerollera, La Codoñera, La Ginebrosa y Torrevelilla, la qual cosa representa aproximadament un terç dels municipis de la comarca”. Es tracta d'una realitat històrica i social que forma part del patrimoni cultural immaterial del territori i de la identitat de molts dels seus veïns i veïnes.
La proposta es recolzava, a més, en el marc legal vigent. L'Estatut d'Aragó reconeix les llengües pròpies, aragonès i català, i modalitats lingüístiques, com un valor a protegir i obliga els poders públics a garantir la seva conservació, promoció i reconeixement, sempre des del respecte, la convivència i la no discriminació per raó de llengua.
Durant el debat plenari, els grups que van votar en contra van justificar el seu rebuig en la necessitat de recaptar prèviament l'opinió d'alcaldes i alcaldesses de la comarca. Un argument que, segons Ganar “no se sosté a la vista dels fets. Des de Ganar no ens oposem en absolut a escoltar als ajuntaments, al contrari, creiem que la seva opinió és fonamental”, ha assenyalat el portaveu comarcal, Aitor Clemente Guillén. “El que resulta incoherent és utilitzar aquesta suposada falta de consulta com a excusa per a votar en contra quan, a penes tres dies abans, va tenir lloc una Comissió Consultiva d'alcaldes i aquesta qüestió ni tan sols es va incloure en l'ordre del dia”.
En aquest sentit, Clement ha subratllat que “si realment existia voluntat de conèixer l'opinió dels alcaldes i alcaldesses, aquesta comissió era una oportunitat estupenda per a fer-ho. El fet que no es plantegés demostra que l'argument és només una coartada per a bloquejar qualsevol avanç en el reconeixement de la realitat bilingüe del Baix Aragó”.
La moció plantejava una adaptació gradual, progressiva i sense sobrecostos econòmics, aprofitant els processos ordinaris de renovació de senyalització, documentació institucional, suports digitals i materials divulgatius, des d'un enfocament integrador i no excloent. A més, el text de la proposta era extremadament acurat i respectuós, intentant evitar qualsevol polèmica banal i debats estèrils, buscant arribar a acords el més unànimes possibles. “No es tracta d'imposar res ni de generar conflictes artificials, sinó de reflectir amb normalitat institucional una realitat que ja existeix a la nostra comarca”, ha afegit el portaveu de Ganar.
Pesi al rebuig de la iniciativa, des de Ganar han reiterat el seu compromís de continuar treballant “perquè la diversitat lingüística del Baix Aragó sigui reconeguda i respectada des de les institucions, com una expressió de convivència, identitat i riquesa cultural compartida”.
