Altavoz

“Porque no me gusta”

Xerràvem al voltant d’una taula de bar d’estes coses banals i agradables que greixen les relacions humanes. Érem quatre amics d’antic i una persona que, segons em van dir, feia un parell d’anys que vivia a la comarca. Com ella parlava castellà, la conversa transcorria en eixe idioma, tot i que sovint los companys se...
| 9 enero, 2020 07.01
“Porque no me gusta”
Foto: Helena Lopes

Xerràvem al voltant d’una taula de bar d’estes coses banals i agradables que greixen les relacions humanes. Érem quatre amics d’antic i una persona que, segons em van dir, feia un parell d’anys que vivia a la comarca. Com ella parlava castellà, la conversa transcorria en eixe idioma, tot i que sovint los companys se m’adreçaven en català. En ser jo el més vell de la colla, vaig sentir-me obligat a justificar-los. “Perdona, es que se nos hace raro hablar castellano entre nosotros…”. Molt amablement em va contestar: “Tranquilos, que soy de Barcelona. Lo entiendo… ¡y lo hablo! Pero es que no me gusta”. Em vaig preguntar com reaccionaria ella si li responia, per exemple, “a mi no me gusta hablar castellano y me aguanto”. Però vaig fer com si sentís ploure i, sense perdre el somriure (i entre les llambregades furtives dels col·legues), vaig seguir la tertúlia. Hauria mentit, atès que el castellà m’agrada, i molt, perquè forma part de la meua vida a tots els nivells. Però el català és lo meu; les seues paraules em vinculen a l’herència cultural dels avantpassats i són l’eina que faig servir per interpretar el món que m’envolta… Però deixem els sentiments de banda, que en estos temes no treuen cap a res.

Quan em trobo en situacions com estes, m’agradaria posar-me en la pell de l’altre. Saber què se sent quan pots dir, sense torbar-te, que no vols parlar la llengua del lloc on resideixes —que és la pròpia dels teus interlocutors— perquè “no me gusta” i prou. Voldria saber com és la vida quan lo teu idioma no està marcat com a conflictiu i molest; experimentar quina és la sensació quan tots els missatges del teu entorn (etiquetatge de productes, retolació, mitjans de comunicació, sèries…) són en la teua llengua. O quan saps, tan profundament que ni tan sols t’ho planteges, que les paraules que t’ha transmès la teua família no corren cap perill perquè són usades per centenars de milions de persones.

Estaria bé que aquesta curiositat que ara sento, la tinguessin també els parlants de les grans llengües hegemòniques envers nosaltres. Posar-se en el lloc de l’altre és un bon exercici, que funciona si va en els dos sentits.

Potser entendrien que, al capdavall, l’únic a què aspirem és a la normalitat. Res més.

9 enero, 2020

Autor/Autora

Alcanyís. Dissenyador gràfic d’ofici, columnista per expansió i escriptor per vocació. Franjolí de pàtria (pares), fília (filles) i estatge. @gatalan


Twitter
Facebook

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR