#contraelolvido  Altavoz

Ossos

Jo, com tothom, vaig tenir un avi matern i un de patern. El seu paper a la guerra civil va ser ben divers. El pare del meu pare va anar a lluitar voluntari per defensar la República. El pare de la meua mare, en canvi, no va fer la guerra.
| 3 marzo, 2019 07.03
Ossos
Foto: Carles Terès

Jo, com tothom, vaig tenir un avi matern i un de patern. El seu paper a la guerra civil va ser ben divers. El pare del meu pare va anar a lluitar voluntari per defensar la República. Va desaparèixer en la retirada cap a França. Diuen que va morir per la zona de la Molina, en la voladura del darrer túnel abans d’arribar a la Cerdanya. Això és la versió oficial, però la veritat és que quant més ho hem intentat esbrinar, més inconsistent ha anat esdevenint el relat. El pare de la meua mare, en canvi, no va fer la guerra. Era massa gran i suposo que no tenia les inquietuds polítiques de l’altre, sinó el desig de viure i, encara que no ho sabés, d’engendrar i criar la meua mare, nascuda als dos anys d’acabada la guerra. Per contra, el meu pare havia vingut al món en ple conflicte, i conten —i m’ho crec— que el meu avi el va veure una sola vegada, quan va travessar d’amagat les línies enemigues per conèixer-lo. Una història com tantes d’aquells temps terribles.

L’avi Bellès sé on descansa. Puc atansar-me al fossar de Queretes i restar en silenci, o en respectuosa conversa, davant el nínxol on van dipositar el seu cos sense vida. En canvi, de les restes de l’avi Terès, no en sé el sojorn. Un setembre de fa deu anys vam passar uns dies prop de la Molina, revisant els arxius dels ajuntaments de la zona i fins i tot caminant per la via en l’indret on diuen que va morir. «El darrer túnel abans de Puigcerdà» m’havia explicat manta vegades la seua germana, la iaia Rosa. Però allà no hi quedava res que jo pogués veure, només l’olor bruna del ferrocarril. Vaig recollir-ne una mena de cargol gruixut d’uns deu centímetres, deformat per l’òxid i d’aspecte plenament mineral. Semblava tan vell que vaig atribuir-li l’antiguitat suficient per poder haver estat trepitjat pels peus cansats del meu avi. I això és tot el que en tinc, de la seua mort: una relíquia inventada que m’ajuda a subjectar els papers que s’amunteguen a la meua taula.

La meua germana, que viu a Barcelona, va aportar totes les dades que en tenim al departament de memòria històrica de la Generalitat. Van fer una recerca exhaustiva i van entregar-nos documentació molt interessant del seu rastre, però no van poder determinar ni l’indret ni la data de la seua mort.

Sento representants polítics que clamen contra aquestes gestions per recuperar la memòria dels avantpassats. Gesticulen vehements tot dient que són un malbaratament, que deixem estar els morts, que no reobrim ferides. Alguns fins i tot ho fan amb to mofeta, com si expliquessin una facècia divertida, com si escarnissin l’idiota de la classe. No els entenc. No sé per què aquesta ànsia de mentir —però això és tema per a un altre article.

Aquest escrit me l’ha estimulat la cançó d’en Pedro Guerra “Huesos”. Quan la vaig sentir per primera vegada, suggerida pel meu amic Daniel, no vaig poder evitar d’emocionar-me. I l’altre dia, mentre conduïa, van sonar de nou a l’aparell aquestes paraules:

Y habrá que contar,

desenterrar, emparejar,

sacar el hueso al aire puro de vivir.

Pendiente abrazo,

despedida, beso, flor,

en el lugar preciso

de la cicatriz.

I acabaré amb una frase del llibre Records per a la pau*, d’en José-Ramon Bada: «Perquè el gra de blat només dona fruit si cau a terra i mor, és veritat; però la terra per a sembrar el passat és la memòria i mai l’oblit. I encara menys la rancúnia, que no ressuscita els morts ni deixa viure els vius».

*Records per a la pau, col·lecció Mangrana n. 3, Comarca del Bajo Aragón-Caspe / Baix Aragó-Casp, 2019

Alcanyís, febrer 2019.

3 marzo, 2019

Autor/Autora

Alcanyís. Dissenyador gràfic d’ofici, columnista per expansió i escriptor per vocació. Franjolí de pàtria (pares), fília (filles) i estatge. @gatalan


Flickr
Twitter
Facebook

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR