El passat 4 de novembre el Consell Comarcal del Matarranya va aprovar, en sessió extraordinària la ‘Modificació de la prestació patrimonial de caràcter públic no tributari pel servei de recollida i transport de residus domèstics i tractament de matèria orgànica’.
Davant això, l'entitat social Massalió Viu considera que “les noves taxes desenvolupades per l'entitat comarcal, que pretenen harmonitzar la tarifa del servei en tot el territori i adaptarles a les despeses de desenvolupar aquesta activitat, que van creixent any rere any, reemplaçant les ordenances locals que regien aquesta prestació en cadascun de les localitats, són totalment injustes i augmenten la desigualtat entre els veïns i veïnes de diferents municipis, sectors econòmics i entre ciutadans i empreses”.
“Pujada desorbitada de taxes”
Des de Massalió Viu assenyalen, en primer lloc, que “la pujada del cost per als habitants del territori, que a partir d'ara paguessin un total de 165 euros anuals per habitatge ens sembla desorbitat. Si comparem l'import que pagarem els veïns i veïnes del Matarranya amb el d'altres territoris, municipis o ciutats, veiem que és molt superior”. I mostren com a exemple que “en Alcanyís un habitatge està sufragant 85 euros anuals (segons dades de l'any passat), això són 80 euros menys del que pagarem als nostres pobles, similar resultat donaria si féssim la comparativa amb altres ciutats com Zaragoza i Uesca. De fet, en Massalió l'increment concret amb la nova normativa serà de 40 euros anuals perquè es passarà de pagar 123,30 euros anuals (tarifa aprovada en 2024 i que ja tenia tenia en compte els costos del servei) a 165 euros anuals per habitatge”.
A més de qüestionar la quantia de l'augment no entenen “com no s'ha detallat la normativa per a incloure certes bonificacions amb l'objectiu de minimitzar l'impacte per als i les pensionistes que viuen solos i que són les persones més vulnerables de la nostra societat rural”, i creuen “que és de sentit comú que una persona sola o una parella de pensionistes no paguin el mateix (165 euros anuals) ja que, d'una banda, la seva producció de residus és molt més limitada que la d'una família, i, d'altra banda, aquest impost suposa un agreujament de la seva situació econòmica ja de per si ajustada, sobretot amb les pensions agrícoles que hi ha en la redolada”, recalquen.
“No estem, els que reciclem més, pagant els residus de qui genera unes majors quantitats de resta?”
En segon lloc, des de Massalió Viu, i més enllà del citat increment, tampoc entenen “que aquesta ordenança no reflecteixi d'alguna manera que hi ha municipis, i per tant persones, que s'han integrat en el sistema ‘Porta a Porta’ aconseguint augmentar significativament els percentatges de residus reciclats tant enfront dels municipis que no reciclen la matèria orgànica com enfront dels que han implantat el cinquè contenidor (sistema que si s'analitzen les dades s'observa que els seus percentatges queden clarament allunyats dels obtinguts per el ‘Porta a Porta’)”.
“Dit d'una altra manera, com pot ser que els veïns i veïnes, les entitats i les empreses que s'esforcen dia a dia per reciclar totes les seves deixalles a través de la separació en les seves pròpies cases, locals o empreses hagin de pagar el mateix que aquells que no ho fan. En el nostre cas concret, com es justifica que un habitant de Massalió que separa les escombraries a casa, que treu els residus classificats segons el calendari de la Comarca i que fins i tot en festes, festivals i altres esdeveniments classifica els residus, pagui el mateix que un veí o veïna de Queretes, Beseit, La Freixneda, Calaceit o Vall-de-roures que o bé no ho fa, o bé simplement està inscrit en el cinquè contenidor”, es qüestionen des de l'entitat social.
Així doncs, es pregunten que “llavors, si el cost de gestionar els residus s'incrementa exponencialment segons la quantitat de la fracció resto que es genera i si les dades de reciclatge que assenyalen clarament com els municipis integrats en el ‘Porta a Porta’ mostren unes taxes de reciclatge extremadament més altes que els pobles que no estan integrats, encara que tinguin el cinquè contenidor no estem, els que reciclem més, pagant els residus d'aquells que generen unes majors quantitats de resta?”.
“Curiosament, la divisió entre els municipis que estan integrats en el ‘Porta a Porta’ i els que no, coincideix amb els pobles de menor població i els més poblats del territori. No suposa això una despietada inversió del principi de solidaritat territorial en la qual els petits acaben pagant als grans? No és habitual que la solidaritat i la vertebració territorial funcionin justament al contrari? Hem de pagar els municipis amb menys recursos les escombraries d'aquells pobles amb major població i molta major potència econòmica?”, continuen preguntant des de Massalió Viu.
Així mateix, els sorgeix el dubte “sobre quins seran les raons que, més enllà de les morals i ètiques que cada persona pot tenir respecte al seu compromís mediambiental, podrà oferir el consell comarcal perquè els municipis segueixin integrats en aquest sistema. Quins motius tenim els veïns i veïnes de Massalió (igual que els d'altres localitats integrades en el ‘Porta a Porta’) per a continuar reciclant correctament? D'aquesta manera, creiem que aquesta ordenança deslegitima el propi discurs que es realitza des de l'administració comarcal per a fomentar la gestió sostenible dels residus”, emfatitzen.
“La nova ordenança privilegia les activitats vinculades al sector turístic”
I, en tercer lloc, des de Massalió Viu assenyalen que “una vegada més, com ja ens estem acostumant en aquest territori, aquesta nova ordenança també privilegia les activitats vinculades al sector turístic al no reflectir en les taxes la gran diferència de generació de residus d'unes activitats a unes altres”.
“Al nostre parer no existeix cap mena de correlació lògica entre les tarifes imposades als habitatges (famílies) i les que corresponen a establiments turístics. Posem un exemple concret: amb la nova norma en el Matarranya un allotjament de més de més de 50 places pagarà un import de 630 euros anuals, això és 3,8 vegades el que un habitatge. Algú pot sostenir que un establiment, per exemple un càmping, de més 50 places únicament genera només 3,8 vegades més residus que un habitatge d'una família?”, es qüestionen.
Així doncs, en aquest punt “es tornen a repetir els mateixos interrogants que en l'apartat anterior. A saber, no estem pagant els ciutadans del carrer i els empresaris d'altres sectors els residus que genera el sector turístic? És més, com gairebé íntegrament els municipis més turístics coincideixen amb aquells que no estan integrats en el ‘Porta a Porta’, aquesta nova discriminació s'uneix a la citada anteriorment i pot donar la sensació que al final són les localitats menys turístiques les que paguen la festa dels municipis més turístics del territori”, recalquen des de Massalió Viu.
Perilla el sistema ‘Porta a Porta’?
En resum, des de Massalió Viu tenen clar “que en aquesta modificació de l'ordenança no s'ha tingut en compte la generació del volum de residus de cadascun dels diferents tipus d'impositors (particulars, botigues, bars… ), sinó que senzillament s'ha realitzat un sumatori dels costos totals del servei, i s'han repartit sense cap criteri definit i clar, totalment aleatori”.
Si a això “li sumem tot l'especificat anteriorment”, des de Massalió Viu “creiem que aquesta modificació és totalment injusta, fomenta la desigualtat entre els veïns i veïnes dels diferents municipis del territori, trenca la solidaritat territorial, no fomenta la vertebració del territori, desincentiva el reciclatge, deslegitimiza el sistema ‘Porta a Porta’ i continua aprofundint en la idea d'una comarca dividida entre privilegiats i perjudicats”.
Per a concloure, i per tot l'anterior, Massalió Viu anuncia que sol·licitaran “la retirada immediata de l'esmentada modificació de l'ordenança fiscal per part de la Comarca del Matarranya. En cas que no es produeixi la mateixa, proposarem al ple de l'Ajuntament de Massalió la retirada de l'adhesió del mateix a l'Ordenança Fiscal Comarcal”.
