Marea municipalista a Barcelona

Les alcaldesses Ada Colau (Barcelona), Manuela Carmena (Madrid), Dolors Sabater (Badalona) i els alcaldes Pedro Santisteve (Saragossa), Xulio Ferreiro (La Corunya), Martiño Noriega (Compostel·la), Joseba Asiron (Pamplona) y José María González Kichi (Cadis), es van reunir per intercanviar experiències en aquests primers mesos de govern i coordinar futures estratègies.

Tots els ponents van coincidir a referir-se a les víctimes de tots els exilis, els actuals i els passats. Foto: Ramon Fornell (La Directa)

Malgrat la pluja intermitent, ahir a les set de la tarda una multitud de ciutadanes es van congregar a la trobada "Ciutats pel Bé Comú. Guanyar compartint experiències de canvi" organitzada per Barcelona en Comú al Poliesportiu de l'Estació del Nord de la capital catalana.

Els passats dijous i divendres les alcaldesses Ada Colau (Barcelona), Manuela Carmena (Madrid), Dolors Sabater (Badalona) i els alcaldes Pedro Santisteve (Saragossa), Xulio Ferreiro (La Corunya), Martiño Noriega (Compostel·la), Joseba Asiron (Pamplona) y José María González Kichi (Cadis), es van reunir per intercanviar experiències en aquests primers mesos de govern i coordinar futures estratègies, com la proposta presentada per Colau sobre la xarxa de ciutats refugi, on també s'hi han adherit municipis com Berga, Terrassa, Sant Feliu del Llobregat o Sabadell. Aquesta consisteix en una xarxa d'ajuda i asil a les refugiades –que ja compta a Barcelona amb un centenar de famílies voluntàries que s'han mostrat disposades a acollir-les– i que obre una disputa entre aquestes ciutats i el govern espanyol que havia rebutjat la quota d'exiliades que li sol·licitava la Unió Europea.

La convocatòria, a la que no va poder assistir el batlle de València Joan Ribó per problemes d'agenda, va assolir el seu moment més àlgid quan els assistents a la trobada van poder escoltar els anomenats "alcaldes pel canvi" sobre un escenari on el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, va exercir de mestre de cerimònies. Mitja hora abans, a l'entrada del centre esportiu de l'Estació del Nord, va tenir lloc luna encesa d'espelmes convocada per la Plataforma Stop Mare Mortum en la que s'homenatjaven els refugiats morts durant aquests dies a Europa i a la Mediterrània.

En aquest sentit, les màximes representants de les candidatures municipalistes de confluència de les esquerres van coincidir en les seves intervencions a recordar a totes aquelles "àvies i avis" que en el seu dia es van convertir en víctimes de l'exili. Ada Colau, l'última a intervenir, va rememorar els esforços de totes aquelles ciutats que van refugiar a les exiliades quan no "tenien pa, sostre ni dignitat".

Defensa dels drets socials

El “sí que es pot” va ser la consigna més aclamada per les participants assistents a la trobada en defensa dels drets socials enfront de les polítiques de retallades que aguditzen encara més les desigualtats, la pobresa i la injustícia. “Ha començat un canvi molt més profund, és l’inici d’un nou temps i hem de treballar des de la unitat, des del bé comú, totes vosaltres hi heu de formar part. Davant la seva austeritat nosaltres proposem més democràcia”, va destacar Martiño Noriega.

La resta de representants públics presents van estar d’acord en la importància de què sigui la gent qui exigeixi la recuperació del poder popular i que no delegui mai la política. “Per fi les places han entrat als ajuntaments. Heu demostrat que aquí hi ha una marea que ens acompanya”, va agrair Xulio Ferreiro. Per la seva banda, Ada Colau, amfitriona de la vetllada, va apel·lar a la recuperació de la sobirania dels pobles que, segons l’alcaldessa, els interessos polítics i econòmics volen ofegar. Colau va mostrar el seu suport a Grècia i va criticar a una Europa que ha rescatat abans als bancs que a les persones. Coincidint amb les seves companyes de tarima, va afirmar que "el paper que està jugant les xarxes de solidaritat, de la cura i suport mutu són la base de les polítiques del futur, molt allunyades de les imposicions del mercat financer que fins ara han prevalgut".

“Som sud per què ells han perdut el nord”

La corrupció, la manca de cultura democràtica, els privilegis i la impunitat, conformen l’escenari que s’han trobat la majoria d’aquestes candidatures en entrar a governar. Els diferents discursos van fer èmfasi en les accions dutes a terme per a encarar la situació d’emergència social, com l'abaixada de sous dels càrrecs electes, l’aprovació de més beques-menjador, d’ajuts a l’habitatge o aturar processos de desnonaments. Pedro Santisteve, alcalde de Saragossa, va remarcar com el PP i el PSOE ara “pretenen que en els tres mesos de mandat arreglem 30 anys de la seva deixadesa”.

Un dels discursos més poètics el va protagonitzar José María González, Kichi, batlle de Cadis, quan va autoanomenar aquests processos de canvi com a sud, “som sud per què ells han perdut el nord”. Ada Colau va concloure l’acte recordant com les forces polítiques que avui governen les principals ciutats de l’Estat espanyol són patrimoni de les marees ciutadanes i organitzacions socials que en aquests darrers anys han impulsat el canvi necessari a les institucions polítiques.

Notícia publicada en La Directa per Arpad Pou y Clara Romaguera.

Autor/Autora

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pincha el enlace para más información.

ACEPTAR
Aviso de cookies