La Directa publica el número 500 coincidint amb el seu catorzè aniversari

El mitjà de comunicació cooperatiu torna a publicar en paper després de dos mesos de confinament. Ho fa el proper 27 de maig amb una edició especial, la del número 500, que posa en valor 14 anys de periodisme transformador amb les subscriptores com a principal font de finançament del projecte.

La 'Directa' és un mitjà de comunicació cooperatiu en català d'actualitat, investigació, debat i anàlisi. Amb vocació de contribuir a la transformació social, vol exercir la funció de denunciar els abusos i les injustícies i potenciar les alternatives. Per fer-ho, sempre ha estat cabdal la seva independència econòmica com a garantia d'independència editorial. La fòrmula es basa, d'una banda, en que la principal font de finançament són les subscripcions i, de l'altra, en la tasca militant d'una extensa xarxa de persones col·laboradores que s'ha anat teixint des de 2006 i que es manté plenament activa, reforçada des del 2016 pel potent múscul estructural de les dotze persones que en són sòcies de treball i, per tant, estan remunerades.

Actualment suma més de 3.000 subscripcions, 273 sòcies consumidores i 33 entitats que donen solidesa al capital social de la cooperativa. El seu pressupost es fonamenta en més d'un 70% en les aportacions via subscripció mentre que la publicitat –per acord de l'assemblea general de la cooperativa i plasmat en els estatuts–, en representa un 7% i no podrà superar mai el 15%, a banda d'ajustar-se a uns criteris ètics en consonància amb els valors del mitjà. De la mateixa manera i en la mateixa línia, les subvencions han de representar un percentatge inferior al 5% dels ingressos.

Després de molta feina i moltes reunions virtuals, la 'Directa' celebra que les màquines de la rotativa tornin a brogir aquest 27 de maig, fent-nos arribar el número 500 farcit de sorpreses, tant a nivell gràfic com de contingut, i amb una major extensió de paginat i tiratge.

En aquest número es fa un repàs de com, a partir de la globalització desfermada als anys '90 i la crisi iniciada el 2006, s'han produït a tot el món profunds efectes en l'economia, la societat, el medi ambient i la vida de les persones. La restauració del sistema capitalista per sortir de les crisis ha portat noves formes d'explotació, d'espoli del treball i despossessió de propietats, drets, formes de producció, béns i serveis. Habitatge, educació, sanitat, transport, cures... Tot és susceptible de ser comprat, venut, privatitzat, especulat; uns fenòmens diaris que les economistes del seminari Taifa han encabit dins del que anomenen la 'Despossessió de la vida quotidiana'.

Però on hi ha poder, hi ha resistència, va dir Foucault. Si en aquests catorze anys les formes de la despossessió han variat, també ho han fet les alternatives i les formes d'oposició. Les lluites dels pobles, els moviments socials, projectes, economies, sabers, coneixements, formacions, cultura, art i expressions dissidents, subversives, en els marges i les escletxes. Nous paradigmes de cures, de suport mutu, de relacions feministes, d'atenció a les vulnerabilitats i diversitats. Eines que, en paraules de Ballestrini, fan que "radicalitzem l'ofensiva" i que sostenen en les seves xarxes un altre món possible, un món més digne, lliure i solidari, que volem viure i que volem seguir explicant, com a mínim, en les properes 500 directes que vindran.

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pincha el enlace para más información.

ACEPTAR
Aviso de cookies