Si haguéssim de donar per bones les declaracions del director adjunt de la Policia Nacional espanyola José Ángel González el passat dijous en roda de premsa, arribaríem a la conclusió que des que es va decretar el confinament pel coronavirus, els casos de violència masclista han minvat miraculosament a l’Estat espanyol.
“S’està detectant a través de les xarxes socials com algunes persones estan tractant d’alarmar sobre suposats increments en el nombre de delictes comesos amb relació a la violència de gènere o domèstica”, assenyalava el cap policial. “En els primers dies en què ha estat vigent l’estat d’alarma, les dades de violència de gènere i domèstica s’han reduït considerablement en comparació al mateix període de l’any passat”, afegia.
Les crítiques a les xarxes a aquesta declaració no es van fer esperar. L’advocada Carla Vall lamentava que González considerés que “el delicte denunciat és equivalent als fets criminals coneguts”. També es mostrava crítica la psicòloga especialista en victimologia, Alba Alfageme, que considerava que afirmacions com la del cap policial “invisibilitzen la violència masclista alimentant més la sensació d’aïllament que poden patir les dones i que utilitzen els agressors per mostrar més poder sobre elles”.
Les denúncies baixen, la violència no
És probable que mentre duri el confinament el nombre de denúncies es vegi reduït, de totes maneres la violència serà pràcticament igual. Aquest fet s’explica per diferents factors. “La violència masclista és estacional, hi ha repunts quan hi ha més convivència, és per això que moltes denúncies es produeixen a finals d’estiu o després de Nadal”, explica Alfageme.
Segons la psicòloga, durant les vacances, l’agressor sent que té un major control sobre la dona. “Com que no ha d’anar a treballar, pot estar tot el temps sobre d’ella i pot aïllar-la amb major facilitat del seu entorn; passa el mateix amb el confinament”, considera. És per això que les agressions masclistes més comunes en aquestes situacions són les psicològiques, ja que les dones, si saben que han d’estar confinades, eviten al màxim situacions que duguin a una escalada de violència física.
Alfageme explica que en un context de tensió psicològica com el que estem vivint actualment, prendre decisions com trucar a la policia, als serveis socials o alertar a algú de confiança “és difícil, perquè la dona no té marge de maniobra”. “Molts agressors van a comprar i quan ho fan s’enduen el telèfon d’elles”, apunta la psicòloga. Laura Martínez, presidenta de l’Institut Català de les Dones, considera, igualment, que “les denúncies sortiran després de la quarantena i a més es donaran en un context de crisi econòmica generalitzada i les dones són qui més pateix en una situació com aquesta”.
És per tots aquests motius que caldrà esperar al final del confinament per veure si hi ha un repunt de les denúncies i per veure si la violència masclista després de setmanes d’acumulació de tensió deriva en assassinats. “Quan les dones vegin que tenen més llibertat de moviments potser hi haurà més denúncies i malauradament més agressions de tipus física”, considera Alfageme.
Article publicat originalment en Directa.
