Si m’agrada la ciència-ficció és per la capacitat que té d’anticipar futurs. En aquest gènere hi ha molta «palla», és a dir, arguments que no són altra cosa que pel·lícules d’acció o històries que parteixen d’una idea estimulant però acaben naufragant perquè l’autor ho complica massa (o no sap com sortir-se’n, que és el mateix).
Tota aquesta introducció és per dir-vos que tinc els ulls pelats de llegir-ne i veure’n, de ciència-ficció. Per tant, les imatges de manifestants fora de si, agredint periodistes, cooperants —o qualsevol que sospitin que ho sigui— sense cap vergonya ni pudor, m’han recordat una mena d’apocalipsi zombi. Dono per fet que tots coneixeu l’univers zombi, ja sigui per The Walking Dead, The Last of Us o qualsevol dels centenars de pel·lícules i còmics que se n’han fet.
Els zombis són éssers que abans van ser humans però que, per causes diverses (virus, fongs, malediccions...), es converteixen en criatures que devoren les persones no contaminades, és a dir, aquelles que conserven els atributs que ens defineixen com a humans: capacitat de raciocini, empatia, intel·ligència, reflexió, criteri...
Tots aquells individus que agredeixen físicament o verbalment els seus congèneres perquè consideren —o simplement sospiten— que no pensen com ells (dic "pensar" per dir alguna cosa), actuen com els zombis de les pel·lícules.
Sé (o voldria creure) que en aquestes manifestacions hi ha una altra mena de gent, gent que protesta pacíficament per coses que no li agraden, però no se’ls veu. Potser no fan soroll o no s’atreveixen a aturar els zombis. O potser ja els està bé que hi hagi zombis que facin la feina bruta, com les tropes "mores" que el Generalísimo enviava a l’avantguarda perquè, amb les seves atrocitats, sembrassin el terror entre la població fidel al govern legítim.
Espero que, finalment, l’epidèmia s’aturi i siguem capaços de tornar a la racionalitat i el respecte. Si no, el futur fa molta por.
