Lo salon municipal de Massalió va acollir lo passat domenge 22 de febrer una xerrada sobre la Línia de Molt Alta Tensió (MAT) Escatró – La Secuita. L’activitat organitzada per l’agrupació d’electors Massalió Viu en la col·laboració de la Plataforma NO a la MAT Aragó – Catalunya tenie com a principal objectiu trencar lo buit informatiu sobre esta infraestructura que fins al moment existie al territori.
L’acte va iniciar-se poc després de les cinc de la tarde quan Carlos Celma, portaveu de Massalió Viu, va explicar cronològicament tot lo succeït d'ençà que REDEIA va convocar, lo passat mes de novembre, una reunió en los afectats del municipi al passat mes de novembre. Una trobada en què, segons les persones assistents, l’empresa només va parlar d’indemnitzacions, però en cap cas va donar a conéixer lo projecte.
Posteriorment, després de publicar-se algunes notícies a la premsa, lo 18 de desembre, l’Ajuntament de Massalió va aprovar en una sessió plenària —en lo vot en contra de Massalió Viu— un conveni de col·laboració en l’empresa segons lo qual “ REDEIA entrega 60.000 euros al municipi per fer dues instal·lacions esportives a canvi que el consistori accepto, sense condicions, la construcció, posada en marxa, operació i manteniment d’esta línia”.
En este punt, Celma va destacar que “en aquell moment, quan lo projecte encara no és públic, l’equip de govern, mos va informar que ells sí que coneixien lo projecte perquè l’empresa los havie informat per acordar lo conveni. Per tant, lo que no entenem és, com en aquell moment l’equip de govern no va informar a tots los veïns i veïnes d’un projecte d’esta magnitud”. Per este motiu, sempre segons lo portaveu, quan lo 14 de gener va publicar-se lo projecte al BOE, “vam contactar en la Plataforma NO a la MAT per intentar muntar un acte informatiu en l’objectiu que los i les habitants del municipi pogueren accedir a tota la informació existent sobre este projecte”.
“Com serà la MAT?”
Acabada la introducció, va ser Jordi Jumilla, portaveu de la Plataforma NO a la MAT Aragó – Catalunya, qui va agafar la paraula per explicar les principals característiques d’esta instal·lació. Així, Jumilla va destacar les principals dades clau de la infraestructura com són que “tindrà una longitud de 181 quilòmetres no lineals, suposarà una inversió de més de 200 milions d’euros, tindrà una capacitat de transport d’uns 3000 MW, serà de doble circuit 220 /400 kV (això vol dir que en realitat és una línia doble, una de 220 i una altra de 400 que passaran per les mateixes torres), que la volen declarar d’interés públic i que afecte a un total de 42 municipis de les comarques aragoneses de la Ribera Baja del Ebro, Baix Aragó – Casp i Matarranya; i de les catalanes de la Terra Alta, Ribera d’Ebre, El Priorat, Baix Camp, l'Alt Camp, i Tarragonés”.
Lo representant de la Plataforma també va assenyalar aspectes més específics de la MAT com que l’alçada de les torres va des d’uns 40 metres fins a gairebé uns 80 metres en alguns punts, que la base per a cadascuna d’estes supose uns 150 metres quadrats d’edificació i que, a part de la infraestructura en si, cal tindre en compte que s’establiran moltes servituds de pas, que no s’expropiaran, per a construir la infraestructura.
Respecte de Massalió, los ponents van explicar que lo projecte contemple la instal·lació de 10 torres d’entre 43 i 65 metres, afecte a un total 88 finques, supose una poda de 7,6 hectàrees de bosc sota de les torres i implicarie unes 17,6 hectàrees de servitud de vol. A més, també es va afirmar que el traçat recorre uns 4,5 quilòmetros del terme de Massalió, passe a 100 metres o menos d’algunes instal·lacions ramaderes, travesse la carretera A-141 (Massalió – Maella) i s’ubique a uns 2 quilòmetres del nucli urbà.
Dit això, Celma va explicar exactament on està previst elevar cadascuna de les torres de la línia que van al terme de Massalió i va destacar que “des del poble veurem perfectament les torres. De fet, alguna la veurem millor que la nostra ermita, ja que serà entre gairebé tres voltes més altes que esta construcció”.
“Per què oposar-s’hi?”
Un cop explicat com està previst que sigue està MAT, Jumilla va explicar els motius pels quals des de la seua entitat s’ha posicionat en contra.
En primer lloc, va apuntar que davant de les afirmacions que fa falta una més electricitat a la zona de Tarragona ells han consultat experts de la universitat que defensen que en realitat el consum ha baixat en este territori; que en oposició a l’argument de la descarbonització la realitat és que gran part de l’energia serà consumida per la petroquímica que augmentarà la seua producció i, per tant, contaminarà més; i finalment, en contra de la idea de les energies renovables el fet és que gran part de l’electricitat que es transportarà serà produïda per una central de cicle combinat que fa servir lo gas com a combustible. Així doncs, al final el que es produirà és un trasllat d’energia des de les instal·lacions d’Escatró propietat de Repsol fins a la petroquímica, també de Repsol, a Tarragona.
En segon lloc, Jumilla va apuntar que a la zona del Matarranya i lo Baix Aragó-Casp la construcció d’esta línia facilite lo desenvolupament de parcs eòlics perquè els projectes anteriors van caure per no tindre una línia d’evacuació.
En tercer lloc, i de forma més general, el portaveu de la Plataforma va apuntar que a banda de tindre un impacte visual o paisatgístic, un projecte com la MAT té impactes molt greus en el medi ambient especialment per als moixons, també produeix un efecte molt negatiu en lo sector primari perquè les finques afectades perden gran part del seu valor i, a més, es redueix la superfície cultivable; i pot produir efectes desfavorables en la salut de les persones i los animals si estan de forma habitual prop de les instal·lacions.
En quart lloc, tant Jumilla com Celma va assenyalar que no te sentit donar suport a un projecte en tants impactes quan no aporta res al territori. És a dir, la MAT no suposarà cap classe de benefici per als habitants de tots los municipis que són afectats pel seu traçat; ni un volt de l’energia que transportarà esta línia es destinarà a l’ús domèstic ni minimitzarà els problemes de subministrament que a voltes afecten el món rural.
I, en quint lloc, el portaveu de Massalió Viu va voler destacar que més enllà dels diners i de les indemnitzacions un projecte així “va de pensar sobre quin futur volem, de com volem viure al nostre poble i si volem que una infraestructura d’estes característiques condiciono lo que som i lo que volem ser”.
“Què podem fer?”
Després de les explicacions, els ponents van respondre a preguntes del públic assistents per després dir-los que ara mateix la principal manera d’oposar-se a la MAT és fer al·legacions al projecte. Cosa que gran part dels presents van fer en acabar l’acte quan van firmar les al·legacions preparades per la Plataforma NO a la Mat, Unió de Pagesos, GEPEC-Edc i lo Moviment Ciutadà-Teruel Existe. D’afegitó es va anunciar que existeix una guia per qui vulllgue presentar al·legacions i es va recordar que el termini finalitza aquest dimecres, 25 de febrer.
Finalment, també es va animar a signar lo manifest ‘Si a les energies renovables, no a les línies de molta alta tensió’ de la Plataforma NO a la Mat; i va anunciar-se que les persones interessades estiguen atentes perquè es preveuen moltes més accions des de les entitats que s’oposen a este projecte.
