Lo X aniversari de La Nit en Blanc de Massalió va aconseguir, una volta més, omplir d’arts escèniques los carrers i les places d’un municipi que des del divendres a la nit respirave ganes de diversió, art i bon rotllo. Lo festival es va iniciar a les 20.00 hores del dissabte a la zona de les Escoles Velles en lo espectacle ‘Fràgil’ de Cia. Maria Andrés. Una proposta que va enganxar als més menuts gràcies a la seua faceta de clown i va fer reflexionar als demés quan va deixar eixir les seues parts més poètiques.
Una hora després tot lo món es va traslladar a la plaça major a on va tindre lloc la presentació del festival a la que dos persones de l’organització, en un to que va mesclar humor i reivindicació, van donar la benvinguda al públic present, van recordar breument la història del festival i van reivindicar la importància de l’associacionisme i la cultura al món rural. “Pensem que serie divertit fer una presentació informal, divertida i que fes riures a la gent al mateix temps que defensàvem los valors que des de l’inicia marquen la nostra entitat”, va apuntar Yolanda Viver, presidenta de l’Associació La Nit en Blanc de Massalió, que va afegir que “este festival sempre s’ha fonamentat en la defensa dels drets humans i la nostra cultura, en la idea que los pobles també creem cultural, la programem i la gaudim; i que l’associacionisme és un dels grans motors que permeten que lo món rural continuo viu”.
Just després, l’Agrupació Llaüdística Mesquí-Matarranya va omplir l’escenari de la plaça major de bandúrries, llaüts i guitarres per a deleitar als presents en versions que van anar des d’un popurri d’Ixo Rai! fins a ‘Volver’ d’Estrella Morente, pasant per ‘La Morocha’ de Luck Ra, Bm o la mítica ‘The Final Countdown’ de Europe. “Esta actuació va ser molt important per a natres perquè suposave un petit homenatge la primera edició. Per un moment vam tornar a aquell moment al que alguns membres que ara formem part d’esta agrupació, mos van oferir un concert menut i íntim a la corralissa”, va explicar Viver.
Tocada la radera nota de bandúrria, es va posar en marxa lo tapeo popular al que es van repartir tapes d’amanida d’arròs, xampinyons saltejats, mandonguilles en salsa d’armela, migues i gelat de préssec. En cada tapa es van poder tastar los vins triats per a esta edició que van ser ‘Raig de Raïm’ de Celler Pinyol (Batea), ‘Vino tinto ecológico’ de Bodegas Guallart de Viala (Alcanyís), ‘Primícia’ de Celler Batea (Batea) i ‘La Cisqueta’ de Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre. “No mos cansem de dir que volem ser un festival sostenible, i això no sol s’aconsegueix reciclant lo màxim número de residus, sinó que també pensem que és imprescindible apostar per productes de proximitat i així ho fem”, va afirmar la presidenta de l’entitat organitzadora que també va voler assenyalar que “respecte a les tapes mos agradarie destacar que les mandonguilles s’han fet perquè van ser la tapa guanyadora d’un concurs que vam fer a xarxes sobre les millors tapes dels raders anys; i que lo gelat fet en préssecs d’aquí tot lo món lo recordave pel seu sabor, així que enguany l’hem volgut recuperar i ha sigut molt fàcil perquè des de la cooperativa del poble mos han donat tots los quilos de fruita que hem necessitat per la seua elaboració”.
A les 23.30, en les forces recuperades, es van reprendre les actuacions a la plaça del Molí a on la companyia ‘La Finestra Nou Circ’ va representar ‘Tranvia Nº12’. La historia d’una espera es va convertir en un diàleg artístic entre els passatgers i els revisors d’un tramvia al que les paraules es van tornar acrobàcies, malabars, gags humorístics i tocs de música en directe. Sense descansar la nit va seguir en l’actuació de l’Escola de Dansa Spin de Barcelona que, en la seua mescla de dansa clàssica i contemporània, va deixar sense paraules a totes les persones que van omplir la ‘Replaceta de Sant Roc’.
Ja de matinada, ‘L’home que perdia els botons’ va fer tremolar al públic en la seua proposta a la que es van fondre arriscades peripècies damunt una viga de fusta motoritzada que no parave de gira, pujar i baixar; música en directe en un baixa, un piano i unes esquelles; y poesia visual transmesa mitjançant la plasticitat dels seus moviments. D’allí, los mes curiosos es van reunir a la porta de l’església per descobrir com Gustavo Giménez usava les seues cordes vocals, i tot lo que tenie a mà, per crear un ambient sonor propi d’un altre món.
Posteriorment, la música va continuar en lo concert dels valencians La Fulla que, a ritme d’un mestissatge en tots de reggae, ska, hip hop, rock i vents, va fer que tot lo món ballés a la plaça major. La nit la va tancar lo correfoc dels ‘Rojos de Junda’. Foc, espurnes, coets, flamerades i, fins i tot, una formigonera explosiva, van aconseguir il·luminar los carrers i places de Massalió que s’havien apagat per a xalar en este fi de festa.
Acabat lo festival, l’organització es va mostrar molt satisfecha tant per la nombrosa asistència com per la bona acollida de totes les actuacions. “Estem molt contentes perquè per a natres ha sigut la millor edició que hem viscut fins al moment. Totes les actuacions van contar en molt públic, les persones assistents van ser molt respectuoses i van xalar molt en los espectacles, lo tapeo es va viure d’una forma molt agradable i sense cap problema. A més, les opinions que mos està donant lo públic son molt positives”, va sentenciar Viver.
Ella mateix, i respecte dels espectacles, va assenyalar que “la veritat es que este anys, segons lo que mos ha transmés la gent, tots los espectacles han agradat molt. Si que és cert que potser “Tranvia Nº12” i ‘L’home que perdia els botons’ van destacar més perquè son propostes molt més complexes i en un format més gran del que habitualment programem. I després està lo correfoc, que tot lo món coincideix en què va ser una barbaritat la pólvora que van cremar, lo que van animar i l’espectacle visual que van oferir”. Per últim, des de l’organització van afirmar que “volem agrair lo support que tenim per a poder organitzar lo festival. Persones de totes les edats mos ajuden a cuinar les tapes, a montar los escenaris, a servir lo menjar, a moure tot lo material, mos dixen locals per a usar-los com a camerinos, mos cedeixen espais per a repartir les tapes... Sense tots los veïns i veïnes que col·laboren, això serie impossible”.
“Ja ho hem dit moltes voltes, però per a natres cada edició és un regal, i pensem que també ho sent això la majoria del poble. Així que ara toque repetar-ho tot, fer números i començar a pensar en com ho fem per a seguir millorant i organitzar la onzena edició”, va dir Viver.
