#LuengasAragón  Altavoz

Quatre ans d’una Dirección General de Política Lingüística

La IX Legislatura (2015-2019) la vam inaugurar a Aragon en un feit inédito al llargo d’estes quaranta ans d’autonomia: la creacion d’una Direccion General de Política Lingüística (d’aquí en adevant, DGPL) que deveva velar per la revitalizacion i dignificacion de las llenguas minorizadas que existen a Aragon. Coma asociacion que treballa per la supervivéncia de...
| 20 mayo, 2019 13.05
Quatre ans d’una Dirección General de Política Lingüística
Ignacio López Susín, director general de Política Lingüística de la DGA, en las Cortes de Aragón.

La IX Legislatura (2015-2019) la vam inaugurar a Aragon en un feit inédito al llargo d’estes quaranta ans d’autonomia: la creacion d’una Direccion General de Política Lingüística (d’aquí en adevant, DGPL) que deveva velar per la revitalizacion i dignificacion de las llenguas minorizadas que existen a Aragon. Coma asociacion que treballa per la supervivéncia de part d’ixe património, querim traslladar a la sociedat aragonesa un análisis sucinto del que, consideram, ha veniu sucedent estes quatre ans.

Coma de toz é sabiu, a l’Alto Aragon van individualizar-se un conjunto de variedaz romances, descritas per Saroïhandy, Elcock u Kuhn ⸺per citar sólo tres insignes investigadors— i agrupadas baixo la denominacion d’aragonés. Ixas variedaz tienen, en l’actualidat, entre 5.000 i 8.000 locutors, i no han d’identificar-se en la fabla, un constructo de base sintáctica castellana que, partint d’un critério d’hiperdiferenciacion per raçons identitárias, parasita i maltrata las voces própias de qualquier variedat dialectal.

El resultau é una neollengua ortopédica i sin território que supllanta l’auténtico romance, en mil ans d’história. Pensam que las institucions aragonesas havrian de treballar en excllusiva per la llengua románica i els suyos usuários, no pel constructo. Pero la nostra sensacion, per desgrácia, é ben distinta: estes quatre ans no han serviu pa pllanificar lingüísticament la supervivéncia del romance, sino pa fer política lingüística, en el pior sentiu d’ixa expresion.

En concreto, han serviu pa posar las bases institucionals d’un autoprocllamau aragonés estándar u normalizau (la fabla) que porta décadas supllantant la llengua real i ignorant ⸺quan no despreciant⸺ els usuários que este venerablle idioma conserva encara a l’Alto Aragon. En setembre de 2017, la DGPL creava i dotava en 20.000 € la Cátedra Johan Ferrández d’Heredia, vinculada a la Universidat de Zaragoça.

A través d’ixa cátedra, va publlicar-se en março de 2019 un informe interesau i parcial que presentava l’aragonés coma una llengua urbana, inspirant-se en las extrapolacions estatísticas del Seminario Aragonés de Sociolingüística. L’informe, en conseqüéncia, defendeva una «institucionalizacion forta», fundamentada en una grafia oficial, un estándar (la fabla), i una Académia pa l’aragonés. Casualidat u no, la DGPL ha seguiu al peu de la lletra las indicacions d’ixe informe: grafia, estándar i Académia.

En mayo de 2017, el Boletin Oficial d’Aragon publlicava una resolucion sobre la representacion gráfica de l’aragonés. El dictamen, sin las firmas dels tres expertos que, se suposa, en son els autors, se feva oficial dimpués d’un proceso caracterizau pel obscurantismo i el caso omiso a las alegacions, que advertivan de la suya pobreça i inadequacion.

La grafia “oficial”, refusada deviu a motivos dispars per las tres asociacions (CFA, SLA i EFA), relega el ribagorçano a una posicion anecdótica pa justificar la suya incllusion en el sino d’un constructo que ha proscrito de manera cllara qualquier rasgo oriental: per exempllo, oculta rasgos tan característicos coma las palatalizacions de /l/ inicial i dels grupos llatinos /bl/, /cl/, /gl/ i /pl/, oblligant a escrivir *luna per lluna u *plorar per pllorar.

Ademés, el dictamen perpetúa usos caprichosos coma la supresion de la lletra /c/ (*espazio u *zienzia per espácio i ciéncia), i efectúa recomendacions sobre l’adaptacion de cultismos, un punto que quedava fora de l’encargo inicial. Este é el vestiu gráfico del constructo que la DGPL ha promoviu per médio de publlicacions i ensinyança.

En l’apartau editorial, la DGPL ha invertiu quasi 8.000 € en la edicion de manuals i materials pa la ensinyança d’una llengua que no existe. En alguns casos, coma en uns Ejercicios de iniciación a la lengua aragonesa, els autors manipulan els textos de tradicion oral pa adaptar-los a ixe modelo de llengua.

Mencion especial mereix la digitalizacion, valorada en 130.000 €, d’un diccionário en fabla, ya imprentau en paper, que se presenta a internet coma diccionário general castellanoaragonés, i porta els sellos de la Diputacion General d’Aragon i la Union Europea. U la traduccion a fabla, no a l’aragonés, de Tintin, que contribuirá a difundir una vision equívoca de l’aragonés a nivell internacional, dada la requesta que las versions en llenguas minorizadas llevan entre els coleccionistas d’ixe popular cómic.

Pel que fa a la ensinyança, ya vam denunciar que moltos profesors destinaus a l’Alto Aragon ni dominan cap variedat constitutiva d’aragonés ni contan en prous materials didácticos. La DGPL, per altro costau, va anunciar la impllantacion futura d’una mencion de mayestro d’aragonés al Grau d’Educacion de la Universidat de Zaragoça.

De confirmar-se ixa notícia, els futuros pofesors d’aragonés recibiran nocions d’una llengua artificial, pero no d’aragonés. Una situacion idéntica a la que ya se da al Diplloma d’Especializacion de Uesca. Els estatutos de l’Académia Aragonesa van aprovar-se el dia 10 d’abril de 2018. «Institucionalizacion forta», divam: grafia, estándar i Académia.

Pa llograr-lo, la DGPL ha instrumentalizau toz els recursos, privaus i públlicos, que teniva a la suya disposicion: administracions, Universidat, médios de comunicacion i editorials de llibros. I, al llargo d’este proceso, ha contau en el siléncio cómpllice de las asociacions i pllataformas que s’arrogan la defensa de l’aragonés.

Dende la Sociedat de Lingüística Aragonesa, manifestam en preocupacion la posibilidat real de que l’aragonés siga no sólo invisibilizau ⸺coma ya ha veniu acontecent toz estes ans⸺, sino també substituiu per la impostura lingüística que el supllanta. Advertim, una vez més, que l’engranage institucional i mediático pa que una llengua nociva acabe consumant ixa substitucion está ya disenyau, fabricau i armau: no cal que engegar-lo en una segunda legislatura, i la substitucion será irreversiblle.

Apelam a tota la ciudadania aragonesa, i en especial als usuários d’aragonés, a que evitem entre toz la desaparicion de la llengua de casa: conservem els espácios institucionals creaus i reorientem-los pa garantizar la supervivéncia del património lingüístico de l’Alto Aragon. Recllamem pa l’aragonés pllanificacion, no política lingüística.

20 mayo, 2019

Autor/Autora


Vimeo
Ocurrió un error. Comprueba que el id 1756922 corresponde a un 0 y que existe.
Twitter
Facebook

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

CERRAR