Viudas va morir el dia de la Virgen del Pilar acompanyat de la sèua esposa Rosa Lencero, un vincllo d’amor que el va lligar a la noblle tèrra extremenya, a la sèua cultura, a las sèuas llenguas. Un vincllo d’amor que, per extensió, el va fèr tender llaços a tota la Romània.
Viudas va ser alumno d’Alonso Zamora Vicente, profesor de la Universidad de Extremadura i miembro de la Real Academia de Extremadura de las Letras y de las Artes (RAEX), entre altras moltas actividaz, pero, sobre tot, va ser un enamorat i un defensor de las llenguas chicas.
Entre nusaltros, va ser un dels pionèrs de la reivindicació del ribagorçano coma llengua romanica diferenciada de l’aragonés i del català. Diva Viudas: “No podem pas perder las llenguas conservadas gràcias als nòstros yayos, al nòstros antepasaz”. Ixa sensibilidat sèua per las microllenguas el va fèr unico, valerós, d’una honestidat academica que avui escaseya. Sèmpre anava en la verdat per devant, sèmpre va ser fiel i leal als ancèstros.
Desde la Sociedat de Lingüistica Aragonesa, en la qual va colaborar i compartir visions comuns i principis academicos (i en la que tamé va tindre vincllos d’amistat en alguns del sèus miembros), li volem rendir un emocionat homenage al profesor Viudas. Els estudiosos del ribagorçano li devem gratitud per las sèuas monografias sobre la parlla de Santisteve, bastió meridional d’esto romance en l’actualidat. Mantenir-lo vivo en la oralidat sirà la millor forma d’agradeixer-li tot lo bòn que va fèr a la sèua vida.
Antonio: te mantindrem a la memòria sèmpre: et lux perpetua luceat ei.
