Els nous pressupostos de la Comunitat suposen una retallada en diversos aspectes essencials per Aragó: sanitat, educació i també en cultura, en aquest cas parlarem de les llengües aragoneses, enemigues directes de l'ideari del nou govern centralista.
L'Aragó sempre ha estat un territori divers i ric precisament gràcies a la seva història. Veiem en cada racó de la nostra terra, el llegat dels antics pobles que han viscut en ella. Aragó és el resultat de la suma de tots els pobles que han contribuït en la seva construcció fins al seu naixement com a identitat nacional. El nostre patrimoni és la nostra història, és el nostre art en totes les seves expressions, és el nostre menjar, són les nostres tradicions i també ho són les nostres llengües. Convé recalcar la importància de les noves llengües que ens han portat milers d'habitants provinents de totes les parts del món, que ja formen part de la riquesa cultural del nostre territori.
No obstant això, la identitat aragonesa es constitueix històricament per les llengües castellana i aragonesa com també la llengua catalana, en la qual precisament he decidit escriure aquest article. La primera és actualment la llengua majoritària d'Aragó, així com la llengua materna de la gran majoria d'aragonesos, també la meva. A més, puc dir que n'estic profundament orgullós, m'enorgulleix parlar una de les llengües més importants i riques de la història humana. Tanmateix, l'objectiu de les meves paraules és reflexionar sobre la imposició del castellà, amb la "burla" i la "vara" com a punició històrica contra la resta de llengües de l'Estat Espanyol. Pel que fa a Aragó, van ser precisament les llengües aragonesa i catalana, amb les seves varietats i dialectes propis, les víctimes d'aquesta repressió.
Així doncs, la llengua aragonesa ha quedat aïllada en petites zones encara parlants arreu de la província d'Osca, sense un ensenyament en condicions i sense cap mena de drets lingüístics. El resultat és clar: l'aragonès ha passat de ser la primera llengua aragonesa a ser parlada per tan sols la quantitat de 25000 persones, segons el Govern d'Aragó. D'altra banda, el català d'Aragó ha aconseguit mantenir-se viu i majoritari a la Franja gràcies a la influència i les oportunitats que ofereix Catalunya pels seus habitants, però els seus parlants han quedat completament ignorats per les Administracions catalanes i aragoneses, en terra de ningú en molts casos.
Després del règim franquista, les llengües minoritàries es van començar a reconèixer d'alguna manera amb òrgans com la Direcció de Política Lingüística, avui dia en perill, així com amb la denominació de totes dues com a llengües pròpies de la comunitat. La dreta, en canvi, des de sempre ha fet el possible per fer marxa enrere: van negar la unitat de les llengües, van anomenar-les "Lengua aragonesa propia del área oriental" en comptes de català o "Lengua propia de las áreas prepirenaica y pirenaica" en comptes d'aragonès. Aquest procés també l'estem vivint alhora al País Valencià i a les Illes Balears, on els governs conservadors i centralistes estan fent tot el possible per imposar el castellà com única llengua acceptable. A l'Aragó tenim un nou govern reaccionari que pretén eliminar tota diferència mitjançant el seu centralisme que serveix als mateixos interessos que abans: crear nacions que justifiquin l'establiment d'estats. La Llei de Llengües d'Aragó, l'educació (la poca que hi ha) en aragonès i català i la cultura en aquestes llengües està en perill actualment. Encara més, l'Aragó com a identitat pròpia està en perill.
Però a la foscor, a vegades és on hi ha llum. Petites llums com el Jorge Pueyo divulgant l'aragonès, com que cada vegada més artistes cantin en aragonès i català o com les organitzacions populars que s'aixequen per oposar-se a aquesta injustícia. Després de les declaracions del nou govern d'Aragó, són diversos els ajuntaments, associacions i veïns de la Franja els que han alçat la veu en defensa del català d'Aragó. Amb tot, l'absència d'un moviment cultural i polític 'aragonesista' fa impossible garantir la supervivència de les llengües d'Aragó.
Tal com ja s'ha dit, en les nostres reivindicacions no hi ha ràbia contra el castellà ni contra la identitat nacional amb la qual cadascú s'identifiqui. Per contra, la nostra lluita pretén ser el puny alçat contra l'opressió, contra els que diuen que només hi ha una llengua possible, som les veus que aspiren a canviar el rumb de la història. Som els que pensem que hi ha més formes d'entendre la cultura i sobretot els que pensem que hi ha moltíssimes més cultures que la que volen imposar-nos. Som el crit contra l'oblit de lo nostre, del que van ser els nostres avantpassats, de la història dels nostres pobles i la nostra terra, de les nostres arrels, dels nostres símbols i encara més la voluntat dels pobles de ser el que volen ser.
Necessitem més inversió en associacions culturals que defensin la història, la cultura, el teatre, la literatura, la música i l'ensenyament d'aquestes llengües. Necessitem la plena incorporació del català i l'aragonès al sistema educatiu allà on es parla i el seu reconeixement i difusió a tota la comunitat autònoma.
No deixem morir la cultura, no deixem morir el que ens fa diferents, no deixem morir Aragó.
