El pasau mes de mai se va publlicar "Fent-se-ne llenguas (històrias i curiosidaz del mon del llenguage)" escrito per Juan Carllos Bueno Chueca. No mos deve sosprender pas qu'haiga feto un llibro quan s'ha dedicau ans a escribir pa concursos de literatura aragonesa u ha anau escribint tamben articlos d'opinion pa este mateix mèdio. Tamben dir d'ell la pila d'ans que s'ha foteu recorrent, principalment tot Sobrarbe i Ribagorça, fent ixa fayena de lingüistica no només de documentar la llengua que se hi parlla, sino vivir-la i comprenre la cosmovision del pòblle que la fa servir. La obra versa, coma diu el suyo títol sobre curiosidaz del mon del llenguage, las quals rellaciona en la mida de lo posiblle en la nòstra llengua.
Una sucesion de chics relatos, coma se l'autor s'hese posau a escribir-ne uno toz es dias de niz a l'ordenador coma se fòse una mena de diari on deixava pa la eternidat la reflexion que fèva sobre las altras "Laikas", la vida d'inuiz que les van fer campar pel mon sacant-los de la tèrra suya, dels intentos de descubrir l'idioma original-primigènio aislant ninons pa que no parllasen en denguno (còsa feta ya, que sepam, per faraons egípcios), coma els hopi sí que contempllan el tèmps en la llengua d'ells... I quan é posiblle, mira de rellacionar-hue en l'aragonés u en la realidat que vivim aiquí. Igual tot esto se tos fa masa pesau, que no é pa vatres, que son còsas molt difícils u que no tos interesan pas! Maninemos podriam dir que el llibro en realidat é un acercamento a una "cultura general", on el codigo qu'utiliza l'autor é el ribagorçano, algo que no é minor. En parabllas d'ell "esta llengua ha sito sèmpre de fullas de buixo u d'embolicar carambels més que de grans textos", pero coma la navalleta, que diva Severino Pallaruelo, que vale pa tot ara ha feto una obra lirica molt bòna, coma una navata (seguint la comparacion del de Piarruego). Ara penso al Renaiximento.
Se hi pensam natres, al renaiximento de l'aragonés, pòt pasar-mos pel cap dos còsas: el periodo artitisco d'ixe nome u a la decada dels 60-70 quan se va encomençar a publlicar obras en neo-aragonés. La uno é ben sencillo, no va existir, pròu. El digo així perque, pel momento, no en hi hai daz, fonz u textos del sigllo XVI que mos rellacionen en toz ixes topics, estructuras, models etc. de la epoca dorada de la llengua castellana (me pareix millor ixa forma, l'angllesa, de parllar dels Sigllos d'Oro i que tamben hi hai debat sobre la suya durada, manimenos podem fixar-la dende el reinau del Reis Catolics hasta al mòrt de Calderon).
La otro é de mal dir pero pa yo no'n hi ha haviu tapòc. De la literatura en neo-aragonés no'n parllaré mica perque no é la nòstra llengua, l'aragonesa que encara resiste a l'Alto Aragon. Manimenos sí qu'é cierto que a la calor del fòc d'ixe movimento hem teniu la sòrt de veyer llibros -gràcias als quals hem podeu aprenre- que no deixavan d'estar compilacions de literatura oral u una literatura campestre nostalgica de la vida de més antes (podriam dir qu'hem llegiu el mateix llibro en diferents variedaz moltas vegadas); pero ixo de CREACION literària, pòca.
Juan Carllos consigue fer pasar per literatura ixa cultura general revestint-la en proutas frases engalanadas, pinchas, treballadas... Posant comparacions pròpias de la gent qu'usan la llengua, el que mos amostra qu'ha compreneu perfectament la cosmovision suya (gràcias a la fayenada que diva denantes). Tos recomendo pròu que el lleigaz, el crompez u se no tos peta de fer-hue, demanaz-lo a la vòstra bibllioteca u descargar-tos-lo legal (el teniz a Amazon, enllaz més abaix) u pirata, rai! Lleyez-lo, que no tos ferá pas burro falso ni serà una pérdua de tèmps.
No quero dir que siga el Renaiximento de l'aragonés, pero igual sí que é una pèdra qu'ajuda a fer paret, ixa gota que chino-chano implle la bota, i seguint per ixe camino igual sallim d'esta epoca fosca de la creacion literària dende es cllasics (els nòstros; Escalona, Romeu, Torrodellas...) hasta este llibro en ribagorçano, i tantos més en vingan!
