La meua incompetència per la mecànica és absoluta. Secretament, però, penso que si m’hagués hagut de guanyar la vida collant cargols o soldant cables elèctrics, ho hauria fet amb dignitat. M’ho fan sospitar els anys que vaig fer d’esmolet sota el mestratge de mon pare. (Retornar de manera duradora el tall a qualsevol estri no és una tasca senzilla.) També que, quan he tingut temps —o sigui, rarament—, he sabut sortir-me’n amb petites reparacions domèstiques. Els aparells mecànics tenen una lògica reconfortant: si tot és a lloc, ben ajustat i greixat, funcionen. Quan miro una pel·lícula ambientada en els anys …
