Tos quero contar que tiengo una doléncia, no sè si m'atriviria a dir malautia, que siempre qu'arriba el buen tèmps, dan la suya caravana d'amar, beure, viure i viajar, me penso poder curar i m'aplleno d'ànimos ta fèr-la brincar.
Tiengo una fayena, i quan ragono de fayena ragono de fèr tèxtos coma iste, que mai troba una buena estona ta quedar-se dan yo i fa que s'escorgan las musas entre el mio tèmps, trafegant-se entre archius dan formato .doc a la computadora u a quadernets que dan encondolits traços tiengo apllenats i que aplleret, coma esparrècs, quedan enrunats entre llibres que mai llegirè i conforman rimas inmemorials i una posiblle i pròu patusca pròsa que pòcs u digú, cal ací agradeixer-le-hue bèll pòco tamé a la mia vergonya, llegirà.
Igual en una altra vida serè bén diferent i donarè tota la mia fòrça a la lluita contra iste mon pervèrso i despreciablle, tamé tinrè tèmps ta totas las personas que m'han acompanyau i mai he corresponeu, pero per cada dia que pasa estigo ben convenceu que no trobarè cura a tèmps t'aprofitar la vida mia i que me solsirè a ista, i així se diu la malautia, procastinacion, u coma se diria al país, que sigo un pachòc.
Un amigo, mòlt amigo i mòlto mès llisto que no pas yo, me va dir que yera la mia forma de proteccion, d'ixampllir la espèra, ta no pensar-hie en els probllemas que mos prepara el futuro i tamé talmente ta ixupllidar ixas retrobadas que, coma una unada de trucs i patacs mos foten una pantegada i mos deixan patas t'alto i dan la sàpia a la boca d'estar un pèc.
Pero no cal estar H. G. Wells, ni tinre una maquinichòta dels tèmps, ta sabre qu'acabarem coma morlocks i eloi, tampòc cal que pasen mil ans ta tinre que reconeixer que marcham per la vida dan la proteccion dels nuestros progenitors, i que coma a tota batalla napoleònica que siga, las primèras filas encomençan a caire, mentre se sienten las expllosions i gemècs esllanguits, i per mòlto que t'afondiscas a la recordança dels tèmps pasats, cal que prengas el tuyo fusil d'avantcarga i que encara que siga a las tustanças, entre fums i polseguèras, te pòses, sinse querir-hue, de bocadiens a la primèr rinllera, dan la tuya arma ta lluitar contra el tèmps.