Tèmps

Tos quero contar que tiengo una doléncia, no sè si m'atriviria a dir malautia, que siempre qu'arriba el buen tèmps, dan la suya caravana d'amar, beure, viure i viajar, me penso poder curar i m'aplleno d'ànimos ta fèr-la brincar. Tiengo una fayena, i quan ragono de fayena ragono de fèr tèxtos coma iste, que mai troba una buena estona ta quedar-se dan yo i fa que s'escorgan las musas entre el mio tèmps, trafegant-se entre archius dan formato .doc a la computadora u a quadernets que dan encondolits traços tiengo apllenats i que aplleret, coma esparrècs, quedan enrunats entre llibres …

amanhaTos quero contar que tiengo una doléncia, no sè si m'atriviria a dir malautia, que siempre qu'arriba el buen tèmps, dan la suya caravana d'amar, beure, viure i viajar, me penso poder curar i m'aplleno d'ànimos ta fèr-la brincar.

Tiengo una fayena, i quan ragono de fayena ragono de fèr tèxtos coma iste, que mai troba una buena estona ta quedar-se dan yo i fa que s'escorgan las musas entre el mio tèmps, trafegant-se entre archius dan formato .doc a la computadora u a quadernets que dan encondolits traços tiengo apllenats i que aplleret, coma esparrècs, quedan enrunats entre llibres que mai llegirè i conforman rimas inmemorials i una posiblle i pròu patusca pròsa que pòcs u digú, cal ací agradeixer-le-hue bèll pòco tamé a la mia vergonya, llegirà.

Igual en una altra vida serè bén diferent i donarè tota la mia fòrça a la lluita contra iste mon pervèrso i despreciablle, tamé tinrè tèmps ta totas las personas que m'han acompanyau i mai he corresponeu, pero per cada dia que pasa estigo ben convenceu que no trobarè cura a tèmps t'aprofitar la vida mia i que me solsirè a ista, i així se diu la malautia, procastinacion, u coma se diria al país, que sigo un pachòc.

Un amigo, mòlt amigo i mòlto mès llisto que no pas yo, me va dir que yera la mia forma de proteccion, d'ixampllir la espèra, ta no pensar-hie en els probllemas que mos prepara el futuro i tamé talmente ta ixupllidar ixas retrobadas que, coma una unada de trucs i patacs mos foten una pantegada i mos deixan patas t'alto i dan la sàpia a la boca d'estar un pèc.

Pero no cal estar H. G. Wells, ni tinre una maquinichòta dels tèmps, ta sabre qu'acabarem coma morlocks i eloi, tampòc cal que pasen mil ans ta tinre que reconeixer que marcham per la vida dan la proteccion dels nuestros progenitors, i que coma a tota batalla napoleònica que siga, las primèras filas encomençan a caire, mentre se sienten las expllosions i gemècs esllanguits, i per mòlto que t'afondiscas a la recordança dels tèmps pasats, cal que prengas el tuyo fusil d'avantcarga i que encara que siga a las tustanças, entre fums i polseguèras, te pòses, sinse querir-hue, de bocadiens a la primèr rinllera, dan la tuya arma ta lluitar contra el tèmps.

Autor/Autora

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de nuestra política de cookies, pincha el enlace para más información.

ACEPTAR
Aviso de cookies