"Lo pagès il·lustrat" era el model masculí que ho petava entre algunes de les meues amigues de joventut (parlo de la segona meitat dels 80). Si havies crescut en un poble i estudiaves gràcies als bancals d’oliveres o el ramat d’ovelles de la família, tenies tots els números per ser el més desitjat.
Hacía varias décadas que en España no se notaba tanto semejante esencia impregnada de sí misma, nacionalista, entre reaccionaria y liberal pero, por encima de todo, borbónica. Como si de pronto todos los decibelios de las canciones de Manolo Escobar se hubieran conjurado en hacernos la vida imposible...