La portaveu d’Esquerra Unida al Parlament Europeu Marina Albiol ha organitzat aquesta setmana una sèrie d’iniciatives a Brussel·les per donar a conèixer els casos de diferents persones encausades per expressar opinions a xarxes socials o a cançons. Durant dos dies, el cantant César Strawberry, la tuitera Cassandra Vera i representants dels encausats per demanar al festival Rototom que no contractara al cantant Matisyahu per la seua activitat prosionista, han mantingut reunions de treball amb representants d’institucions europees i han participat en meses redones per denunciar la situació de persecució i retallada de la llibertat d’expressió que es viu a l’Estat espanyol.
En una roda de premsa, Albiol ha explicat que els darrers anys s’està vivint “un retrocés en les llibertats i un increment de la repressió” a l’Estat espanyol lligats a “les polítiques econòmiques de retallades de drets laborals, als serveis públics o a les pensions” per part del govern del Partit Popular. Retallades que “han estat font d’atur, pobresa i precarietat” i han generat “una contestació de la societat civil organitzada” a la qual el govern ha respost amb un enduriment del Codi Penal.
A la criminalització de la protesta social s’ha afegit, en paral·lel, el control i repressió que s’està exercint a les xarxes socials, sobretot a Twitter, i que ha assegut a la banqueta dels acusats i fins i tot condemnat a anys de presó a “activistes, periodistes, còmics o artistes” que estan sent perseguits pel contingut dels seus tuits, per les seues cançons, o per portar a terme protestes pacífiques.
Aquest dijous de matí l’Europarlament va acollir la mesa redona ‘Drets fonamentals i llibertat d’expressió a l’Estat espanyol’, organitzada per Marina Albiol, en què les víctimes de la repressió presents a Brussel·les junt amb els seus representants legals van tindre oportunitat d’explicar els seus casos. De vesprada, el Grup de l’Esquerra Unitària al Parlament Europeu (al qual pertany Esquerra Unida) va organitzar la jornada ‘Europa, de l’imperi de la llei a l’estat d’excepció’, en què es van donar a conèixer diferents casos de repressió exercida contra l’activisme social a països com Itàlia, Hongria o també l’Estat espanyol.
Les jornades han coincidit amb el segon aniversari de la ‘Llei mordassa’, “una legislació que converteix l’Estat en repressiu”, en vulnerar “els drets fonamentals que diu protegir i fins i tot la legislació europea”. D’ahí que “estem veient com hi ha persones que són jutjades per enaltiment del terrorisme per fer un acudit o un tuit amb determinada ironia”. Una situació paradoxal, indica Albiol, “ja que s’està criminalitzant a algú per fer una broma sobre Carrero Blanco, però no s’està jutjant als criminals franquistes”, o quan “es persegueix als activistes pels drets del poble palestí i del BDS”, però no es condemna la política criminal de l’Estat d’Israel.
Així, a banda dels actes públics per donar a conèixer la situació que es viu a l’Estat, els encausats i els seus equips legals van mantindre una reunió amb una representant de la Direcció General de Justícia de la Comissió Europea, i un altre encontre amb membres d’Amnistia Internacional.
Albiol conclou que “tant les reunions com els actes públics han estat molt útils de cara a aconseguir que les institucions europees s’impliquen en la lluita per defensar les llibertats i els drets de la ciutadania, els quals estan sent vulnerats sistemàticament pel govern espanyol i el seu aparell judicial. Seguirem treballant des de Brussel·les per frenar aquesta onada de repressió que amenaça els drets elementals més bàsics d’una societat democràtica”.
