Sigui quin sigui el resultat de les pròximes eleccions presidencials als EUA, Leonard Peltier seguirà empresonat a Florida o a qualsevol altre dels penals a on cíclicament és traslladat. L'única esperança pel seu alliberament sembla dependre de la signatura de l'indult que podria concedir el sortint president del país, Barack Obama, resseguint la tradició estatunidenca, segons la qual cada cop que conclou un mandat presidencial, el màxim responsable del govern indulta a algunes persones preses.
En la seva sortida de la Casa Blanca, que es farà efectiva el proper dia 20 de gener de l'any 2017, Obama té l'oportunitat de reparar un dels símbols de la injustícia social i penal nord-americana. Juntament amb Mumia Abu Jamal, Leonard Peltier representa un dels casos més flagrants de persecució política i muntatge policial dels Estats Units. El mateix FBI –principal acusació en el cas– encara disposa de més de 10.000 documents no-classificats sobre els fets, que ha amagat durant els judicis a l'activista tot i haver reconegut públicament la manca de proves per inculpar-lo.
L'expresident Bill Clinton ja va intentar concedir l'indult a l'activista indi durant la seva legislatura, però les pressions i mobilitzacions del FBI –amb més de 500 agents marxant en manifestació fins a la Casa Blanca– van bloquejar la petició. L'any 2013, el president nord-americà va visitar amb les seves filles la presó sud-africana de Robben Island, on Nelson Mandela va estar retingut. El fet va servir per posar en marxa una campanya per aconseguir que visités també Peltier, cosa que el mandatari de Washington no ha arribat a fer mai. En paraules recents de Peltier, "aquesta és la seva última oportunitat d'aconseguir la llibertat".
Bones paraules, poca voluntat política
El Comitè de Solidaritat amb Leonard Peltier (CSLP) es concentra cada dijous, des de l'any 2014, davant del consolat dels EUA a Barcelona o bé en altres espais de la ciutat per a visibilitzar el cas i exigir la seva posada en llibertat. En la seva tasca al llarg d'aquests tres anys, el comitè ha realitzat nombroses xerrades i passis del documental Incident a Oglala i ha reunit fins a 3.000 firmes en la seva causa, tot i que mai han estat rebuts ni al consolat ni a l'ambaixada a Madrid.
A tres mesos de la revocació d'Obama, els diferents grups de suport internacionals aguditzen un crit per Peltier i intensifiquen les seves campanyes. El CSLP apunta que "si Peltier no aconsegueix el perdó presidencial, veient com està la realitat política als EUA, acabarà els seus dies en una presó americana, sense poder estar ni un sol dia en llibertat i amb els seus".
En les seves dues campanyes cap a la presidència, Obama va fer declaracions conciliadores a favor d'una millora dels drets i condicions de vida dels pobles originaris dels Estats Units. Fins a la data, però, sembla que el president ha seguit les petjades de l'oblit de tots els seus predecessors, incomplint sistemàticament els acords signats amb les comunitats indígenes. Els darrers fets ocorreguts a la reserva dels indis sioux de Standing Rock, a Dakota del Nord, evidencien la política d'invisibilitzar i silenciar les reclamacions dels pobles indis.
Des de fa més de sis mesos, s'està produint una onada de mobilitzacions en contra de la construcció de l'oleoducte Dakota Access, que travessarà el territori sioux. Fins a la data hi ha quatre campaments en resistència repartits pels territoris potencialment afectats, amb milers de persones acampades, nombrosos detinguts i el treball conjunt de membres de les nacions tribals dels quatre estats que es veuran afectats.
Està previst que l'oleoducte transporti 470.000 barrils de petroli diaris al llarg dels seus 2000 quilòmetres de longitud efectuats per sota del riu Missouri, la principal font d'aigua potable i de consum, pesca i regadiu pel poble sioux. Sembla evident que la posada en llibertat de Peltier, nadiu de Dakota del nord, podria representar una victòria per a l'actual moviment indi i un fort embat en les seves reclamacions.
40 anys d'injustícia i muntatge policial
Leonard Peltier era líder nadiu lakota-anishinabed-americà i el cap visible de l'American Indian Movement (AIM), una organització que lluitava pels drets dels indis en una època d'alta conflictivitat, violència i assetjament policial cap a les comunitats sioux de Dakota del Sud. Com s'ha anat destapant amb el pas dels anys i la difusió del cas de Peltier, el FBI l'investigava i el tenia com a objectiu d'ençà que va entrar a l'AIM. El seguiment es va fer gràcies al programa de contra-intel·ligència del FBI Cointelpro, que des de 1956 a 1971 boicotejava i reprimia a organitzacions polítiques dissidents, principalment comunistes, afroamericanes i amerindies.
Peltier va ser acusat de l'assassinat de dos agents del FBI l'any 1975 a la reserva de Pine Ridge. L'activista sempre ha negat la seva implicació en els fets i ha defensat que la seva detenció va anar marcada amb el doble objectiu de desorganitzar la resistència índia i sancionar a un indígena com a cap de turc, pagant de forma exemplar per la mort dels dos agents. Peltier va ésser condemnat a dues cadenes perpètues per homicidi, tot i les nombroses proves contradictòries –en un judici plagat d'irregularitats– i les diverses acusacions de falsedat de testimonis i muntatges dels agents federals.
Segons Amnistia Internacional, Peltier és considerat el pres polític més antic dels EUA. La revisió del seu cas i la re-obertura del judici no s'ha contemplat per cap president nord-americà des de la data dels fets, tot i les nombroses demandes de col·lectius de suport o les peticions d'indult de personalitats com Nelson Mandela o el Dalai Lama. Actualment, Peltier té setanta-dos anys, i tot i mantenir un fort esperit combatiu i compromès amb diverses causes pels drets dels indis, està malalt de diabetis i pròstata.
[alaya_toggle status="open" title=""]Reportatge de Guille Larios publicat en La Directa.[/alaya_toggle]
